L’electroporació irreversible percutània podria ser una via davant la cirurgia oberta i en l’abordatge intervencionista del càncer de ronyó. Es tracta d’una tècnica mínimament invasiva, practicada anteriorment per càncer de pàncrees i fetge, que consisteix en la introducció d’agulles a l’interior d’un tumor guiada per ecografia o per TC.
Les agulles connectades a un generador produeixen un camp elèctric a l’interior del tumor que destrueix les cèl·lules malignes, mitjançant la creació de nanoporus a les membrana cel·lulars.
Amb l’ús del conegut com ‘NanoKnife’, els porus creats “de manera irreversible a la membrana de les cèl·lules tumorals produeixen una apòptosi cel·lular”, segons José María Abadal Villayandre, de la Unitat de Radiologia Vascular Intervencionista de l’Hospital Severo Ochoa de Madrid , que, al costat de María Jesús Álvarez Pérez, de la mateixa unitat, han realitzat la primera intervenció a Espanya d’aquestes característiques sobre un càncer renal, i que, amb la resta de tècniques situa aquest hospital com un dels referents en el tractament tumoral mínimament invasiu.
Abadal ha explicat que aquest abordatge percutani té límits d’extensió i grandària tumoral. La teràpia té fins curatius, perquè ofereix la mateixa seguretat i eficàcia oncològica que una nefrectomia radical “. L’energia elèctrica que transmeten les agulles quan s’apliquen dins del tumor van creant com una mena de forats o porus a la membrana cel·lular, però “de manera irreversible, no reversible com fins ara a causa dels fàrmacs antitumorals. La diferència amb la electroporació irreversible és que, en emprar més energia, els porus són permanents, la membrana es trenca i, per tant, la cèl·lula entra en apoptosi .
Els beneficis enfront de cirurgia oberta són evidents, però també hi ha diferències en relació a altres tècniques ablatives, com la radiofreqüència o la teràpia amb microones; l’electroporació preserva estructures vitals adjacents. “Es poden tractar tumors renals amb radiofreqüència o microones, però sempre que es trobin a la perifèria de l’òrgan. Quan la lesió s’assenta al centre de l’òrgan es presenten diversos problemes, com a major risc de recidiva per la possibilitat que hi hagi cèl·lules viables”.
La recuperació és un altre dels beneficis de la tècnica, ja que un cas tumoral d’aquest tipus té una estada mitjana hospitalària d’entre 24-48 hores, el que afavoreix l’estalvi sanitari.