Entrevista al doctor Xavier Gómez-Batiste, doctor responsable de cures pal·liatives de l’OMS.
Quina atenció dedica el món a les cures pal·liatives?
Hi ha molta variabilitat en funció dels països. Cada any 27 milions de persones moren amb necessitats d’atenció pal·liativa. Als països més avançats, es tracta, sobretot, de gent gran amb malalties cròniques evolutives, com demència, insuficiència cardíaca… Però a l’Àfrica, són malalts de sida, tuberculosi, malària… Només el 30% dels països tenen desenvolupades les cures pal·liatives en els sistemes de salut. Un altre 30% estan en fase embrionària i el 40% restant no tenen res.
Ni tan sols accés a la morfina?
L’accessibilitat als opioides, i a la morfina especialment, està restringida per la llei en molts països poc desenvolupats, on es considera que és una droga que pot ser usada de manera fraudulenta. A Geòrgia, per exemple, has d’anar a buscar-la a la comissaria. Més del 20% de les persones que pateixen dolor intens per càncer no tenen accés a la morfina. Això és patètic. Cal fer pressió per canviar les lleis.
Què més cal fer?
Necessitem formar els professionals. Però fins i tot als països que hem desenvolupat més les cures pal·liatives, com Catalunya, on l’any 1990 es va posar en marxa un sistema com a programa pilot de l’OMS que és referència mundial, també tenim reptes. Fa deu anys vam veure que estàvem molt centrats a atendre malalts de càncer durant els últims mesos de vida, però que hi havia molts pacients, sobretot persones grans, amb malalties cròniques evolutives com insuficiència cardíaca, diabetis avançada, demència, artrosi, que estan a casa seva i que potser viuran tres o quatre anys, i que també tenen moltes necessitats pal·liatives, des del punt de vista físic, emocional, social i espiritual.
Per què és tan avançat el sistema català de cures pal·liatives?
A Catalunya hem estat pioners a identificar precoçment les persones que necessiten aquesta atenció. Això ens permet engegar programes per avaluar necessitats: saber si tenen dolor, planificar decisions anticipades segons els valors i preferències de cadascú, conèixer allò que els preocupa, com volen i com no volen ser atesos… Així comença un procés de presa de decisions compartit i es van resolent els diferents dilemes que s’aniran plantejant.
Què li ha encarregat l’OMS?
De moment hem creat un grup d’experts per dissenyar un programa i ja tenim una llista de propostes. L’objectiu és que
els governs prioritzin les cures pal·liatives: que formin els professionals, que hi destinin recursos i que canviïn legislacions. Molts països necessiten suport tècnic i econòmic.