Fins a dos terços de diversos tipus de casos de càncer poden ser atribuïts a mutacions aleatòries de l’ADN i no a factors hereditaris o factors de risc, segons un estudi publicat per la revista ‘Science’ que mostra com aquestes mutacions s’acumulen en diverses parts del cos durant la divisió cel·lular normal.
Els investigadors van estudiar 31 tipus de càncer i van descobrir que 22 d’ells, incloent la leucèmia i el càncer de pàncrees, ossos, testicles, ovaris, i cervell, podrien ser explicats en gran mesura per aquestes mutacions aleatòries: bàsicament mala sort biològica.
Els altres nou tipus, entre ells el càncer colorectal, el càncer a la pell conegut com carcinoma de cèl·lules basals i el càncer pulmonar vinculat al consum de tabac, eren més fortament influenciats per factors genètics i ambientals, com a comportament de risc o exposició carcinògena. “Quan algú té càncer vol saber immediatament per què”, va dir Bert Vogelstein, oncòleg de l’Hospital Universitari de Medicina Johns Hopkins, a Baltimore, que va dirigir l’estudi al costat del biomatemátic Cristian Tomasetti, també d’aquest mateix centre.
“Les persones volen creure que hi ha una raó. I el motiu real en molts casos no és que un no s’hagi comportat com calia o que s’hagi exposat a alguna mala influència de l’ambient, és només que aquesta persona ha tingut mala sort “, ha dit.
Tomasetti ha manifestat que les mutacions perjudicials es produeixen “sense cap altra raó particular més que la aleatorietat”, atès que les cèl·lules mare de l’organisme es divideixen en diversos teixits. Així, ha puntualitzat que l’estudi indica que canviar l’estil de vida i hàbits com el fumar per evitar el risc de càncer podrien ajudar a evitar certs tipus de la malaltia, però que per a altres càncers no seria tan efectiu.
“És per això que hauríem de centrar més investigació i recursos a trobar formes per detectar aquests càncers en etapes primerenques i més curables”, ha valorat Tomasetti. Els investigadors van traçar la xifra acumulativa de les divisions al llarg de la vida a les cèl·lules mare d’un teixit determinat –per exemple en els pulmons o colon– i les van comparar amb el risc de càncer en la vida d’aquest teixit.
En termes generals, els teixits que passen per més divisions –incrementant d’aquesta manera la probabilitat mutacions aleatòries— eren més propenses a tenir tumors. L’estudi no va cobrir tots els tipus de càncer. Així, no es van considerar el càncer de mama ni el de pròstata perquè els investigadors no van poder determinar taxes fiables de divisió de les cèl·lules mare.