L’efecte preventiu del tamoxifèn per al càncer de mama dura fins a 20 anys. Així ho ha observat un grup d’experts de la Universitat Queen Mary de Londres, que a més estima que durant aquest temps el tractament aconsegueix reduir la taxa d’incidència d’aquest tumor en un 30%.
Es tracta d’un medicament que actua sobre els estrògens i s’empra en pacients diagnosticades de càncer, després de la cirurgia, per reduir el risc de recaigudes. Els investigadors de la Universitat de Queen Mary han analitzat 7.154 dones pre i postmenopàusiques. De manera aleatòria, i durant cinc anys, algunes d’elles van rebre el tractament a base de tamoxifèn (20 mil·ligrams al dia). Els primers resultats, als vuit anys, ja mostraven un efecte ‘guardià’. Ara, dues dècades després, les dades confirmen que cinc anys amb aquest tamoxifèn redueix un 35% dels tumors de mama durant els 20 anys següents a la teràpia.
Aquest nou i prolongat anàlisi s’acaba de presentar al Cancer Symposium que es celebra a EUA. El tamoxifèn és un tractament ben establert i eficaç per a certs tipus de càncer de mama [a l’hora de reduir les recaigudes], però ara hi ha l’evidència dels seus beneficis preventius en dones sanes amb alt risc a molt llarg termini.
“Redueix les taxes de càncer de mama en gairebé un terç i aquest impacte s’ha mantingut fort i sense parar durant 20 anys”, subratlla Jack Cuzick, responsable de l’anàlisi i director del Centre per a la Prevenció del Càncer de la Universitat Queen Mary de Londres. “Esperem que aquests resultats ajudin a considerar l’tamoxifèn com a opció per a la prevenció del càncer de mama en dones sanes amb antecedents familiars o altres factors de risc”. L’altra alternativa obliga a passar pel quiròfan per a una mastectomia profilàctica.
Als beneficis clínics, a més, caldria sumar un important estalvi de costos econòmics (per tractaments de quimioteràpia, radioteràpia, cirurgia, atenció hospitalària, pèrdues laborals …), socials i psicològics derivats de l’atenció dels pacients amb càncer de mama que, d’aconseguir prevenir l’aparició de la malaltia, no es donarien.