Una revisió recent ha analitzat els factors psicosocials associats al retorn a la feina entre les supervivents de càncer de mama. La revisió ha inclòs 16 estudis i va concloure que l’ansietat i la depressió es trobaven entre les barreres més destacades per a un retorn a la feina satisfactori, juntament amb la fatiga i una pitjor qualitat de vida emocional i social.
Entre els factors associats positivament a la reintegració laboral hi havia la resiliència, la motivació, l’autoeficàcia per al retorn a la feina, el suport percebut i una imatge corporal positiva. Els autors aposten per enfocaments coordinats i multidisciplinaris que combinin el tractament oncològic, el suport a la salut mental i la rehabilitació laboral.
El càncer de mama és un dels tipus de càncer diagnosticats amb més freqüència i té conseqüències importants que afecten gairebé tots els àmbits de la vida d’una persona. La reincorporació a la feina és un element clau per recuperar una sensació de normalitat; tanmateix, continua sent un repte important per a les persones amb càncer de mama a causa de diversos factors que afecten els resultats laborals. Tot i que l’impacte clínic del càncer de mama en la reincorporació a la feina està àmpliament reconegut i estudiat, els aspectes psicosocials sovint han estat poc abordats. Per aquest motiu, l’objectiu d’aquesta revisió sistemàtica és identificar i resumir de manera sistemàtica els factors psicosocials associats a la reincorporació a la feina en persones amb càncer de mama.
Aquesta revisió sistemàtica destaca que els factors psicosocials tenen un paper fonamental en els resultats de la reincorporació a la feina entre les persones que han superat un càncer de mama. Els resultats posen de manifest la necessitat d’un enfocament coordinat i multidisciplinari per optimitzar la reincorporació a la feina, que integri el tractament oncològic, el suport a la salut mental i la rehabilitació laboral en el procés d’atenció al càncer.
Una avaluació psicosocial precoç dins de l’atenció oncològica permetrà identificar els àmbits de vulnerabilitat i orientar el desenvolupament de plans individualitzats d’atenció durant la supervivència, adaptats per optimitzar no només el funcionament físic, sinó també la recuperació psicològica i la reintegració laboral.