El 52% dels pacients de càncer a Espanya s’enfronten a greus dificultats econòmiques després del diagnòstic

Un estudi pioner liderat pel Netherlands Cancer Institute i finançat per la European Fair Pricing Network (EFPN) revela que els pacients amb càncer a Europa sovint perden ingressos, han d’afrontar despeses addicionals i fins i tot eviten rebre atenció mèdica a causa de l’estrès financer després del diagnòstic. Els adolescents i joves adults són especialment vulnerables.

L’estudi, que porta el títol “Financial Toxicity and Socioeconomic Impact of Cancer in Europe”, està basat en una enquesta a més de 2.500 pacients de càncer de 25 països europeus (recollides entre setembre de 2021 i setembre de 2022) i posa en evidència greus desigualtats tant dins com entre els estats membres de la UE. A més, subratlla la necessitat urgent d’adoptar mesures polítiques a escala europea per protegir tots els pacients, visquin on visquin.

Concretament, a Espanya, el 52% dels pacients afirmen haver perdut poder adquisitiu degut al seu diagnòstic. En total, a Europa la xifra és del 56%. Addicionalment, més de tres quartes parts dels pacients experimenten un canvi en el seu lloc de feina, menys persones treballant o estudiant, més persones deixant de treballar prematurament, quedant-se a l’atur o en situació de discapacitat. Aquests canvis són principalment rellevants a Espanya, Bèlgica i Xipre.

Imatge: pèrdua de nivell adquisitiu dels pacients amb càncer per països

Imatge: situació dels pacients pel que fa a feina o estudis, abans i després del diagnòstic

Altres dades remarcables de l’estudi pel que fa a Europa són:

  • Prop d’un terç dels pacients (28%) van veure reduir-se els seus ingressos entre 200 i 800 euros al mes.
  • El 86% va declarar despeses addicionals relacionades amb el tractament, incloent-hi els costos de desplaçament i medicaments no reemborsats. Per fer front a aquestes despeses, molts van intentar augmentar els seus ingressos o reduir altres despeses.
  • El 16% dels pacients van afirmar que havien hagut d’ajornar o evitar rebre atenció mèdica (incloent-hi medicació, visites mèdiques o intervencions quirúrgiques) a causa de preocupacions econòmiques.

És important destacar que el tipus de càncer o el tractament específic rebut pels pacients tenia poc impacte en la seva situació econòmica, fet que posa de manifest la naturalesa sistèmica d’aquests desafiaments. Els resultats van mostrar que les persones divorciades, treballadores autònomes, amb ingressos familiars baixos o amb fills en el moment del diagnòstic tenien més probabilitats de patir dificultats econòmiques.

Les conclusions mostren que els adolescents i els adults joves d’entre 18 i 39 anys són especialment vulnerables. D’un subgrup de 577 joves, gairebé el 80% van informar de dificultats econòmiques, el 65% van experimentar pèrdua d’ingressos, i molts van considerar que el suport disponible era insuficient. Els professionals sanitaris també van assenyalar que les mesures de suport sovint són ineficaces (22%) o només parcialment efectives (63%).

L’estudi també posa de manifest com les diferències entre els mercats laborals nacionals, els sistemes de protecció social i els models de finançament sanitari tenen un paper determinant en l’abast de l’impacte socioeconòmic que experimenten els pacients amb càncer. A més del context laboral i del sistema de seguretat social de cada país, l’impacte socioeconòmic del càncer també es veu influït per les polítiques específiques de reemborsament i pel funcionament general dels sistemes de salut.

Els resultats s’han publicat a la revista ESMO Open, amb una anàlisi específica sobre adolescents i joves adults al International Journal of Cancer. És el primer estudi d’aquest tipus que compara l’impacte socioeconòmic del càncer a nivell europeu.

La European Fair Pricing Network (EFPN) representa l’Association of European Cancer Leagues (ECL) i 8 entitats europees.

Font: Association of European Cancer Leagues