Un equip de científics de la Universitat de Pensilvània (Estats Units) ha aconseguit que el cos produeixi les seves pròpies cèl·lules contra el càncer, segons l’estudi publicat per la revista Science aquest dijous. Tot això significaria un pas endavant en el tractament amb immunoteràpies CAR-T.
La teràpia CAR-T (sigles en anglès de chimeric antigen receptor-T) és una immunoteràpia de nova generació que utilitza les pròpies cèl·lules del pacient per combatre el càncer. El procés consisteix a extreure els limfòcits T (un tipus de glòbuls blancs), modificar-los genèticament al laboratori perquè puguin identificar i atacar les cèl·lules tumorals, i tornar-los a infondre al pacient per tal que destrueixin el tumor de manera dirigida. Aquest tipus de teràpia s’ha demostrat molt eficaç en diversos tipus de càncers sanguinis, però és encara molt costosa i complexa per la complexitat que suposa generar cèl·lules fora del cos del pacient. En el nou estudi, liderat per Theresa Hunter i coliderada per Carl June, s’indueix el cos del pacient a produir les seves pròpies cèl·lules CAR-T —a partir de la tecnologia d’ARN missatger (ARNm) que ja es va fer servir en algunes vacunes contra la covid-19—, cosa que podria reduir el temps d’espera per al tractament i el seu enorme cost.
Concretament, els investigadors han provat aquesta estratègia en ratolins i primats, i han constatat que, un cop administrades les nanopartícules, el sistema immunitari pot eliminar de manera eficaç les cèl·lules canceroses sense haver d’extreure prèviament els glòbuls blancs del pacient, com sí cal fer amb les actuals teràpies CAR-T.
Sobre què suposarà pels pacients aquesta novedosa teràpia, els autors subratllen que l’eficàcia del tractament depèn de l’estat del sistema immunitari del pacient. Tot i que les persones amb malalties autoimmunes podrien ser bones candidates, alguns pacients oncològics podrien tenir les defenses deteriorades, fet que en podria dificultar l’èxit. Amb tot, els investigadors consideren que aquest enfocament pot ser l’adequat en casos en què no cal que les cèl·lules modificades es mantinguin durant molt de temps dins l’organisme, com passa en determinats limfomes o en algunes malalties autoimmunes.