La importància de les llars sense fum de tabac

Article publicat en el marc de la col·laboració amb el blog Mejor sin cáncer

L’exposició passiva al fum ambiental del tabac, o bé el tabaquisme passiu, ocorre quan les persones no fumadores inhalen involuntàriament el fum produït per una altra persona que està fumant. Des de l’any 2004 tenim evidència que l’exposició passiva al fum ambiental del tabac és un factor de risc de diverses malalties, com ara el càncer de pulmó, l’infart de miocardi o la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) en adults. A més, els infants exposats al fum ambiental del tabac tenen un major risc de patir la síndrome de mort sobtada del lactant, infeccions respiratòries agudes, otitis mitjana i asma greu.

El grup de recerca de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, en col·laboració amb la Unitat de Control del Tabac de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), ha estimat que cada any aquesta exposició és responsable de 9.000 casos d’asma, 120.000 infeccions de l’oïda mitjana i 7.000 infeccions de les vies respiratòries baixes en els nens i nenes espanyols.

Llars sense fum

El tabaquisme i l’exposició al fum ambiental del tabac en la majoria dels espais públics s’ha reduït gràcies a les regulacions d’espais lliures de fum. Tanmateix, l’exposició al fum ambiental del tabac en espais privats, com ara les llars o els vehicles, continua sent freqüent i representa un desafiament important per a la salut pública. L’ocurrència de l’exposició passiva al fum ambiental del tabac a casa depèn majoritàriament de la regulació autointroduïda a la llar, és a dir, de les normes que acordin els propis habitants de la llar.

En la recerca sobre l’exposició al fum ambiental del tabac a les llars, distingim entre els tipus de llars següents:

  • Llars sense regulació sobre el tabaquisme, és a dir, aquelles que no tenen cap norma i permeten fumar dins de la llar;
  • Llars amb regulació parcial, on es permet fumar en certes ocasions (per exemple, durant les festes d’aniversari o visites d’amics) o en espais concrets (cuina, sala d’estar, balcó, etc.);
  • Llars sense fum, on no es permet fumar.

A Espanya, gairebé la meitat (46%) de les llars amb fumadors permeten fumar dins de la llar sense imposar cap limitació, i només en un 13% no es permet fumar en cap moment. Les dades constaten la necessitat de promoure llars sense fum que contribueixin a millorar la salut tant dels infants com dels adults.

Per què és important crear llars sense fum?

Evidentment, les normes que triïn els membres de la llar sobre el tabaquisme al seu domicili definiran el nivell d’exposició passiva al fum ambiental del tabac de les persones no fumadores. Així, els infants exposats al fum ambiental del tabac dels adults poden obtenir un benefici important i disminuir el risc de desenvolupar malalties relacionades amb aquesta exposició.

A banda de l’exposició passiva, cal destacar que estudis recents confirmen l’existència de l’exposició residual al tabac:

El fum residual és el fum que s’allibera d’una cigarreta i els compostos del qual es dipositen en diverses superfícies, com ara mobles, cortines o moquetes, i poden romandre-hi durant setmanes o fins i tot tornar a alliberar-se a l’aire. L’evidència sobre els efectes del fum residual en la salut és limitada, però els estudis confirmen l’existència de components nocius en el fum residual del tabac.

A més, la promoció de llars sense fum té altres beneficis, com ara:

  • reduir el nombre de cigarretes que es fumen diàriament i motivar l’abandonament de l’hàbit de fumar per part dels fumadors;
  • prevenir la recaiguda en el consum de tabac de les persones que han deixat de fumar;
  • promoure una actitud positiva envers els espais sense fum ambiental de tabac entre els joves, i
  • disminuir la probabilitat que infants i adolescents experimentin o comencin a fumar.

Per tant, la promoció de les llars sense fum és una de les prioritats en l’agenda de salut pública i prevenció del tabaquisme al nostre país.

Olena Tigova
Unitat de Control del Tabac, Institut Català d’Oncologia
Grup de Recerca en Control del Tabac, Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)
CIBER de Malalties Respiratòries (CIBERES)