La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya —que agrupa 37 federacions i grans organitzacions representants de 3.000 entitats socials que treballen per combatre la pobresa, l’exclusió i les desigualtats— ha presentat el Baròmetre del Tercer Sector Social de Catalunya 2024, una eina clau per analitzar i conèixer la situació de les entitats socials.
Com a novetat destacada, aquesta edició incorpora una actualització de l’impacte econòmic del sector en el PIB català i, per primera vegada, estudia les característiques de les entitats que es dediquen a la inserció sociolaboral. A més, aquesta edició del Baròmetre és la més completa fins
ara, amb la participació de 600 entitats, fet que permet oferir una imatge fidel, representativa i actualitzada del pes i la rellevància del tercer sector social a Catalunya.
Aquestes són algunes de les principals conclusions de l’estudi:
a) Les entitats socials catalanes: com són i impacte en la societat:
- Són organitzacions que, majoritàriament, compten amb una llarga trajectòria d’acompanyament a les persones i estan fortament arrelades al territori.
- És un sector molt divers, tant en la dimensió de les entitats com en els seus ingressos: predominen les entitats micro i les petites i mitjanes.
- Són entitats amb una alta capacitat d’atenció: fan 3.328.803 atencions anuals i s’estima que ja atenen 2.077.377 de persones en situació o risc d’exclusió social a Catalunya.
- Els principals àmbits d’intervenció estan molt diversificats . Destaca l’atenció residencial (10%), l’acompanyament i l’assistència personal (9%), l’atenció psicosocial (8%), l’educació en el lleure (7%), l’atenció sociosanitària (6,8%) i la igualtat de tracte, la no-discriminació i els drets humans (5,8%).
L’atenció, l’acompanyament i el suport a aquestes persones és possible gràcies a les professionals i el voluntariat.
b) L’impacte econòmic total del tercer sector social en l’economia catalana:
Segons les dades del nou Baròmetre, el seu impacte econòmic total és de 3.874,41 milions d’euros, xifra que representa l’1,94% del PIB català.
Els àmbits on l’impacte és més gran són l’administració pública, l’educació, la salut i l’assistència social, sectors estretament vinculats a la missió i les activitats del tercer sector, centrades en el benestar social i els serveis públics, activitats essencials per al funcionament de la societat.
c) Inserció sociolaboral: generació d’oportunitats laborals:
El tercer sector social juga un paper fonamental en el desenvolupament de les polítiques públiques d’ocupació i en la inserció sociolaboral i la garantia del dret a una ocupació de qualitat de col·lectius en situació de vulnerabilitat.
d) El finançament del tercer sector social:
El finançament és un element clau per entendre la sostenibilitat i capacitat d’actuació del tercer sector social.
- La mediana d’ingressos de les entitats si situa en 828.800 euros.
- Les despeses també han augmentat proporcionalment, amb una mediana de 817.486 euros, tot i que amb una distribució molt desigual entre entitats. El marge de superàvit és del 2,6% , però un 21% de les entitats registren dèficits.
- El 86% de les despeses es destinen a l’atenció directa a les persones, mentre que el 14% restant es destinen a l’estructura de les entitats.
- Les fonts de finançament són diverses. En comparació amb l’anterior baròmetre, la dependència dels fons públics ha baixat i ha augmentat els fons propis.
- Les fonts públiques, destaquen les subvencions com la principal font de finançament (91% de les entitats hi accedeixen) després els convenis (43%), seguit dels contractes (37%) i dels concerts (36%).
- Les fonts privades és un finançament que s’ha mantingut estable. Gairebé el 80% és en forma d’ajuts, subvencions i convenis. Altres recursos són els patrocinis i el micromecenatge.
- El deute de les administracions públiques amb les entitats socials és del 41%.
e) La participació i els reptes del tercer sector social:
- La participació de les entitats en l’elaboració de les polítiques: segons recull el Baròmetre, les principals fortaleses del sector a l’hora d’assolir els seus objectius són: l’equip humà, el voluntariat i la base social. En canvi, les debilitats més destacades provenen de factors externs, com la disponibilitat de recursos, el context socioeconòmic i el marc normatiu i legislatiu. públiques es considera desigual.
- Pel que fa al reconeixement social, les entitats perceben un alt valor per part de les persones usuàries i altres entitats del sector.
- Els principals reptes per donar una resposta efectiva a les necessitats socials són:
1. Establir una col·laboració més estreta entre les entitats i l’Administració pública per definir polítiques públiques que responguin a les necessitats específiques de cada territori
2. Aconseguir un finançament més estable, que permeti una planificació a llarg termini i la implementació de programes i intervencions socials sostenibles.
3. Prioritzar el treball en xarxa entre les entitats del tercer sector social, tenint en compte que moltes entitats es veuen superades per reptes econòmics en un escenari com l’actual.
4. Millorar les condicions laborals de les professionals de les entitats i fomentar-ne el seu reconeixement.