Aquesta entrada s’ha realitzat en el marc de col·laboració amb el blog Mejor Sin Cáncer. En una entrada anterior, Marta Aldea ens va explicar que hi ha 4 infeccions que poden produir càncer. Una d’elles és la infecció pel virus de l’hepatitis B.
Què és l’hepatitis B?
El virus de l’hepatitis B (VHB) és un virus molt estès a tot el món que produeix una inflamació del fetge. Es calcula que uns dos mil milions de persones han estat infectats en algun moment de la seva vida. D’entre aquests, s’estima que uns 250-300 milions no resolen la infecció espontàniament i es converteixen en portadors crònics de VHB. Aquestes persones portadores transmeten la infecció i, per tant, són font d’infeccions addicionals.
Les infeccions persistents poden tenir conseqüències a llarg termini de fibrosi, degeneració cirròtica i en ocasions càncer hepàtic, denominat “carcinoma hepatocel·lular”. Es calcula que anualment es produeixen unes 600.000 morts per aquest tipus de malalties hepàtiques, afectant tant a homes com a dones.
En algunes regions o en països endèmics per VHB, a l’Àfrica subsahariana, a la Xina i altres països del sud-est asiàtic, el HCC és el tumor més freqüent entre els homes.
A Gàmbia (Àfrica occidental) la International Agency for Research on Cancer (IARC) va realitzar el primer gran estudi poblacional vacunant d’hepatitis B a uns 70.000 nadons que actualment tenen més de 25 anys. Es compararan els casos de càncer hepàtic entre els vacunats i les poblacions que encara no havien rebut la vacuna per demostrar la capacitat de la vacuna de l’hepatitis B per prevenir el càncer hepàtic.
Mode de contagi del virus de l’hepatitis B (VHB)
El contagi del VHB ocorre principalment per contacte amb sang o altres fluids corporals (semen, fluid vaginal i fins i tot saliva) d’un portador. Abans de la seva detecció sistemàtica, les transfusions de sang, les injeccions amb xeringues o fins i tot els tatuatges van ser una font de contaminació important.
Les relacions sexuals amb portadors del virus són també una via d’exposició freqüent i silenciosa perquè els portadors crònics sovint no saben que ho són. En algunes parts d’Àsia, on entre un 5 i un 10% de les mares estan infectades i en fase de replicació viral durant l’embaràs i el part, és freqüent que transmetin la infecció al fetus en el moment del part.
Aquesta última via de contagi (mare-fetus) és important perquè les infeccions precoces (després del part i en el primer any de vida) no causen hepatitis agudes, el que significa que passen desapercebudes per a les famílies o els seus cuidadors. A més, tendeixen a convertir-se en cròniques i són les que comporten un risc més gran de degenerar a cirrosi i càncer hepàtic.
Les estimacions indiquen que 8-9 de cada 10 nens infectats en el primer any de vida i la meitat dels infectats en els primers 5 anys poden convertir-se en portadors crònics. No obstant això, menys del 5% dels infectats en edat adulta es converteixen en portadors crònics.
“Un virus, (el de l’Hepatitis B), una infecció aguda (l’Hepatitis B) i unes conseqüències tardanes (la cirrosi hepàtica i el càncer hepàtic)”
Afortunadament un 90% de les persones infectades per VHB resolen satisfactòriament la infecció en el curs d’un any, sense seqüeles.
El diagnòstic de la infecció per VHB s’ha de fer amb anàlisi de sang (tests serològics) que permeten diferenciar clarament:
• si la persona està infectada de forma activa en aquest moment,
• si va estar infectada en el passat i va resoldre la infecció
• o si no ha estat en contacte amb el virus.
Analíticament també pot determinar si la persona ha estat vacunada satisfactòriament.
Altres causes d’hepatitis crònica, cirrosi hepàtica i càncer hepàtic
L’hepatitis B no és l’única capaç de provocar hepatitis cròniques, cirrosi o càncer hepàtic.
Hi ha altres tipus de virus que poden infectar el fetge i produir aquest tipus de processos. En particular, el virus de l’hepatitis C, que també es transmet per via sanguínia o per fluids corporals d’una persona infectada.
El consum d’alcohol, el tabaquisme i algunes exposicions químiques són també factors de risc de càncer hepàtic.
La vacunació per al VHB
Des de la meitat dels anys 80 disposem de vacuna per a la prevenció de la infecció per VHB i, per tant, de les seves conseqüències (càncer hepàtic). En 2013, 183 països ja l’havien introduït en els seus programes rutinaris d’immunització i s’estima que un 80% dels nens a tot el món han rebut tres dosis de vacuna.
En zones on la prevalença de mares amb infecció activa per VHB és alta i, per tant, hi ha un elevat risc d’infecció perinatal (Àsia i Àfrica subsahariana), es recomana iniciar la vacunació immediatament després del naixement, mentre que a la resta de països es recomana iniciar-la en els primers anys de vida. Dels 93 països amb recomanació d’iniciar la vacunació immediatament després del naixement, només un 40% reporten haver-ho aconseguit.
L’impacte de la vacuna
Als països on els nens i adolescents estan majoritàriament vacunats contra el VHB, la circulació viral s’ha reduït de manera dràstica i les conseqüències de la infecció persistent també s’han reduït de forma molt important.
La reducció en la incidència de càncer hepàtic s’observarà un cop hagi transcorregut el temps necessari des de la infecció adquirida en la infància fins a desenvolupar una cirrosi o un càncer hepàtic. Típicament aquest interval es compta per dècades (4/5 dècades) i, per tant, per ara només tenim documentació de la reducció del càncer en alguns estudis iniciats en els anys 80 i 90.
En els propers 5 anys haurem d’observar en els registres de tumors d’un bon nombre de països una reducció important del càncer hepàtic. Aquest serà el primer exemple de com la vacunació pot arribar a prevenir tumors malignes causats per les infeccions persistents.
Unitat d’ Infeccions i Càncer
Institut Català d’Oncologia