El càncer de coll uterí és el segon càncer més freqüent en les dones joves a nivell mundial, només superat pel càncer de mama.
La causa d’aquest càncer és una infecció persistent pel virus del papil·loma humà (VPH), que és una de las infeccions de transmissió sexual més freqüents al nostre medi.
Actualment disposem de dues vacunes contra el VPH que protegeixen enfront els genotips de VPH 16 i 18 i per tant tenen el potencial de prevenir el 70% dels casos de càncer de coll uterí.
Són segures les vacunes contra el VPH?
Sí, las vacunes contra el VPH disponibles actualment són segures i eficaces. Les vacunes però, com tots els medicaments, poden tenir efectes adversos. Els efectes adversos més comuns en les persones que han rebut la vacuna contra el VPH són las molèsties en el lloc d’administració (dolor, envermelliment, inflor), i el mal de cap, que solen ser lleus i transitoris.
En alguns casos pot aparèixer febre moderada o nàusees, però això passa en pocs casos (menys d’1 de cada 10 persones que reben la vacuna). S’han descrit casos aïllats (molt rars) de reaccions adverses de major gravetat (como seria per exemple una reacció anafilàctica o una malaltia neurològica) però, sense cap dubte, el benefici de rebre la vacuna i prevenir el càncer de coll uterí i altres càncers supera amb escreix els potencials riscos.
Com sabem que les vacunes contra el VPH són segures?
Abans de què es comercialitzaren, les vacunes van ser sotmeses a controls molt exhaustius de seguretat als assajos clínics. En aquests assajos clínics, en els quals varen participar prop de 60.000 dones i homes, es va constatar el bon perfil de seguretat de les vacunes contra el VPH.
Ara bé, als assajos clínics només s’inclou un nombre limitat de persones i pot ser que no es detectin els efectes adversos molt rars (en aquest cas aquells que ocorren amb una freqüència inferior a 1 por 10.000). Per això les agències reguladores, les autoritats de salut pública i els fabricants continuen monitorant els efectes adversos de les vacunes després de la seva comercialització.
La gran majoria de països desenvolupats disposen de sistemes de vigilància de medicaments i vacunes. Aquests sistemes reben les notificacions de sospites de reaccions adverses per part dels professionals sanitaris o els pacients, que posteriorment són avaluades per a determinar si existeix o no una relació causal.
Això és molt important ja que cal tenir en compte que les persones no vacunades també emmalalteixen, per tant no totes les malalties que apareixen en una persona vacunada són conseqüència de la vacuna, ja que de vegades simplement es tracta de una relació temporal.
Per exemple, al Regne Unit una nena va morir hores després de rebre la vacuna contra el VPH, i l’autòpsia va confirmar que la causa de la mort va ser un tumor maligne que envaïa el cor i els pulmons i que no havia sigut diagnosticat prèviament.
“Aquests sistemes de vigilància són molt útils perquè permeten identificar senyals d’alarma i procedir a un estudi específic i detallat si es considera necessari”
Fins al moment tots els estudis específics de seguiment i verificació de la seguretat de la vacuna contra el VPH ratifiquen l’absència de senyals d’alarma. Entre aquests s’inclouen diversos estudis en els països nòrdics, els Estats Units o França, que han seguit alguns centenars de milers de nenes, tant vacunades com no vacunades, i han establert que la freqüència de determinades malalties (autoimmunes, neurològiques o tromboembolisme venós, entre d’altres) no és superior en les nenes que van rebre la vacuna.
“Les dades del seguiment post-comercialització de les vacunes tetravalent i bivalent confirmen el perfil de seguretat observat als assajos clínics”
A més, el Comité Consultiu Mundial Sobre Seguretat de les Vacunes de l’Organització Mundial de la Salut ha estat revisant l’evidència en relació a la seguretat d’aquestes vacunes des de la seva comercialització i continua afirmant que ambdues vacunes tenen un perfil de seguretat alt.
En conclusió, després de 9 anys de vacunació contra el VPH, amb més de 175 milions de dosis distribuïdes, no s’han evidenciat problemes de seguretat amb les vacunes contra el VPH i ambdues vacunes continuen tenint un excel·lent perfil de seguretat.
Maria Brotons
Institut Català d’Oncologia / IDIBELL