El 5 de setembre se celebra el Dia Mundial del Mieloma Múltiple, un tipus de càncer de sang que afecta de manera predominant a persones d’edat avançada. Amb la celebració d’aquest dia internacional es pretén visibilitzar les causes, diagnòstic tractament d’aquesta malaltia, així com donar suport als pacients i als seus familiars.
El mieloma múltiple és una malaltia de la medul·la òssia, en concret de les cèl·lules plasmàtiques, com la resta de gammapaties monoclonals. Les cèl·lules plasmàtiques normals formen part del sistema immunològic o de defensa de l’organisme, i són les encarregades de fabricar les immunoglobulines, unes proteïnes capaces d’atacar gèrmens davant una infecció. En condicions normals, les cèl·lules plasmàtiques madures fabriquen durant tota la seva existència un únic tipus d’immunoglobulina i no es reprodueixen. Determinades alteracions genètiques poden fer que les cèl·lules plasmàtiques recuperin la capacitat de reproduir-se, ocupar parcialment la medul·la òssia i provocar un mieloma múltiple.
A Europa, es diagnostiquen aproximadament 40 nous casos de mieloma múltiple per cada milió d’habitants i any. A l’Estat espanyol suposarà uns 3.300 nous diagnòstics en 2024. El mieloma apareix característicament a gent gran, més de la meitat dels pacients es diagnostiquen més enllà dels 65 o 70 anys, tot i que pot afectar també adults joves.
El símptoma més freqüent del mieloma múltiple (MM) és el dolor ossi, sobretot a la columna vertebral, les costelles i el maluc. Així mateix, la pèrdua de calci per la malaltia provoca fractures en els ossos afectats i aixafaments vertebrals sense esforç aparent. El segon símptoma més freqüent en el mieloma múltiple és l’anèmia. Les cèl·lules del mieloma envaeixen la medul·la òssia i fabriquen substàncies que impedeixen la fabricació normal de glòbuls vermells: això produeix anèmia, que es percep habitualment com a cansament, manca d’energia i fatiga en esforços cada vegada més lleus. L’anèmia també pot sospitar-se per pal·lidesa de la pell, de les ungles o la conjuntiva ocular. Així mateix, la insuficiència renal pot ser un altre dels símptomes.
El tractament de la malaltia implica l’ús de fàrmacs combinats, el trasplantament de medul·la òssia o la immunoteràpia CAR-T. L’aplicació dels tractaments dependrà de la casuística individual de cada pacient.
Sobre el pronòstic de la malaltia, el mieloma múltiple es considera crònic, ja que la majoria de pacients tindran recaigudes després del tractament inicial, però dependrà de cada cas. Un 10% dels pacients respondran molt bé al tractament inicial i és posible que no recaiguin mai, però han de ser controlats per si la malaltia reaparegués al cap de 10-15 anys. Entre un 10-15% dels pacients poden ser resistents al tractament inicial o recaure-hi poc després, amb un pronòstic de supervivència de 2 anys. Entre tots dos extrems, hi ha una gran majoria de pacients que respondran adequadament als tractaments sense risc vital a curt o mig termini.
DIÀLEG FECEC SOBRE EL MIELOMA MÚLTIPLE
El pròxim 18 de setembre tindrà lloc a l’Espai Línia de Barcelona el tercer dels Diàlegs FECEC de 2024, en aquest cas dedicat al mieloma múltiple. A la xerrada “Nova perspectiva sobre el mieloma múltiple” es parlarà sobre les particularitats d’aquesta malaltia, i sobre la gestió de la cronicitat i la qualitat de vida de les persones afectades, des de l’òptica de l’hematòleg, altres professionals i, sobretot, pacients.
Font: F. Josep Carreras