Avui se celebra el Dia Mundial del Mieloma Múltiple (5 de setembre), jornada per conscienciar sobre aquesta malaltia maligna de la sang avui en dia difícilment curable. A l’Estat espanyol es diagnostiquen 40 nous casos per milió d’habitants cada any.
Cada any a Espanya més de 2.000 persones són diagnosticades d’aquesta malaltia. El mieloma múltiple afecta predominantment a persones d’edat avançada (la meitat dels pacients té més de 65 anys). El mieloma múltiple és un tipus de càncer de la sang que afecta les cèl·lules plasmàtiques, un glòbul blanc que es localitza preferentment a la medul·la òssia. Les cèl·lules plasmàtiques normals formen part del sistema immunològic o de defensa de l’organisme, són les encarregades de fabricar les immunoglobulines, unes proteïnes capaces d’atacar gèrmens davant d’una infecció. En condicions normals, les cèl·lules plasmàtiques madures fabriquen durant tota la seva existència un únic tipus d’immunoglobulina i no es reprodueixen.
SÍMPTOMES
El símptomes més freqüents del mieloma múltiple són:
- Dolor ossi, sobretot a la columna vertebral, costelles i malucs.
- Anèmia. Les cèl·lules del mieloma envaeixen la medul·la òssia i fabriquen substàncies que impedeixen la fabricació normal de glòbuls vermells, això produeix anèmia que es percep habitualment com cansament, falta d’energia i fatigabilitat a esforços cada vegada menors.
- Hipercalcèmia, augment del calci en sang, que presenten un 13% dels pacients al diagnòstic.
- Insuficiència renal, present en un 19% de pacients.
DIAGNÒSTIC
El diagnòstic del mieloma múltiple és relativament senzill. S’han de realitzar dues proves essencials:
- Una anàlisi completa de proteïnes en sang i en orina que permeti caracteritzar correctament el component monoclonal
- Un mielograma o aspirat de moll d’os per confirmar la presència de cèl·lules plasmàtiques anormals en la medul·la òssia. Aquestes dues proves són suficients per tenir un diagnòstic de MM.
- És important completar el diagnòstic amb altres proves importants per determinar el pronòstic i dirigir l’actitud terapèutica: tomografia (TC), ressonància magnètica i tomografia d’emissió de positrons (PET-TC).
TRACTAMENTS
Els tractaments del mieloma múltiple es composen de:
- Fàrmacs: immunomoduladors i inhibidors del proteasoma.
- Trasplantament autòleg de progenitors de medul·la òssia, en pacients relativament joves (fins als 65 o 70 anys) i amb un estat general adequat.
PRONÒSTIC
El mieloma múltiple encara es considera una malaltia incurable. La major part de pacients patiran recaigudes després del tractament inicial de la malaltia i necessitaran tornar a tractar-se, probablement en diverses ocasions. Això no vol dir que el pronòstic sigui molt dolent, de fet és extremadament variable. Una petita proporció de pacients (fins a un 10%) tindran una excel·lent resposta al tractament de primera línia i és possible que no recaiguin mai, s’anomenen a aquests pacients “funcionalment curats” ja que mai es tindrà la seguretat que el mieloma múltiple no vagi a reaparèixer , encara que hagin passat 10 o 15 anys lliures de malaltia. A l’altre extrem hi ha un 10-15% de pacients que poden ser resistents al tractament inicial o bé respondre inicialment però recaure molt aviat. El pronòstic vital en aquests casos és molt dolent, al voltant dels dos anys. Entre aquests dos extrems, la majoria de pacients van respondre adequadament al tractament inicial, els seus símptomes van desaparèixer o millorar molt després de les primeres setmanes de tractament i no van a tenir un risc vital a curt o mitjà termini.
Font: Fundació Josep Carreras