La Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC) es va proposar, fa uns anys, la creació d’una eina de mesura i gestió d’indicadors de salut laboral, i identificar potencialitats i frens per a una adequada conciliació laboral per a les persones amb càncer a les empreses.
Ens els darrers anys, la inversió en recerca i nous tractaments han reduït les taxes de mortalitat, millorant notablement la supervivència i cronificació de la malaltia (actualment, a Espanya, la mitjana de supervivència a 5 anys de tots els tipus de càncer és del 55,3% en homes i del 61,7% en dones). Aquest canvi de paradigma implica que moltes persones diagnosticades de càncer en edat laboral tindran una vida laboral activa després del càncer. Aquestes persones, però, tenen avui en dia un risc 4 vegades superior de quedar-se a l’atur que les persones que no han passat per un procés oncològic. Així mateix, la durada de la baixa laboral, de 12 mesos amb 6 de pròrroga, no coincideix amb la recuperació total després del càncer, sobretot pel que fa a les seqüeles a curt i mig termini, tant emocionals com físiques.
Per tot això, en 2022, va publicar el 1r Baròmetre Càncer i Treball a Catalunya, el qual va copsar l’opinió de les persones treballadores respecte a la gestió dels casos de càncer detectats dins d’una organització. Enguany, juntament amb els resultats del 2n Baròmetre a Catalunya, també s’han publicats els del 1r Baròmetre Càncer i Treball a Espanya.
En les dades recollides en 2024 s’ha preguntat, per primer cop, sobre el retorn progressiu a la feina després del càncer. A l’Estat, el 45% de les persones diagnosticades de càncer no ha fet un retorn progressiu al seu lloc de feina un cop finalitzat el seu tractament tot i que al 52% els hagués agradat poder fer-lo. Aquells que han fet un retorn progressiu ho consideren positiu. Així, doncs, queda demostrat que aquest retorn progressiu és positiu per conciliar la recuperació del pacient oncològic amb el retorn al seu lloc de feina.
La importància de la feina per a les persones diagnosticades
Treballar és un fet rellevant per a les persones diagnosticades de càncer. De fet, el 67% afirma que treballar és important i que la feina és un dels aspectes que dona sentit a la seva vida. Aquest percentatge és 12 punts superior respecte a les persones no diagnosticades que opinen sobre aquesta mateixa qüestió.
Quant a la reincorporació laboral després del càncer, el 66% afirma que va tornar al seu lloc de treball i un 11% va canviar de tipus feina per situació salut. Cal dir, però, que en la immensa majoria de casos es van haver de fer canvis com ara combinar feina presencial i telemàtica, adaptant físicament l’espai de treball, amb una reducció d’horari, etc.
La importància del suport per part de les empreses
Una altra de les dades rellevants en l’estudi estatal mostra que el 64% de les persones treballadores enquestades opina que l’empresa ha d’adoptar un protocol per gestionar l’impacte del càncer a la feina. A més, el 76% demana que les organitzacions s’impliquin més en la divulgació del càncer en l’entorn laboral.
Pel que fa al suport en l’àmbit laboral, les persones diagnosticades de càncer perceben que aquest recau principalment en els companys i companyes, i en el cap immediat. En aquest sentit, el 48% dels enquestats afirma que l’empresa no ha buscat un substitut per a la persona amb càncer durant la seva baixa laboral i el 31% opina que l’empresa no dona prou suport a les persones treballadores que pateixen la malaltia.
El càncer segueix sent un estigma a la feina
Una altra dada destacada en el Baròmetre és que el 35% de les persones treballadores enquestades dubta que les persones amb càncer tinguin les mateixes oportunitats de creixement professional que la resta. El 66% dels treballadors que a dia d’avui tenen càncer se sent vulnerable en el seu lloc de feina.
Malgrat no tenir-ne l’obligació, les persones treballadores fan saber majoritàriament al seu entorn laboral que han estat diagnosticades de càncer i el 12% dels afectats no comunica que pateix la malaltia. La tendència, però, és que cada vegada s’expliqui més. De les persones treballadores que comparteix el diagnòstic a la feina, el 12% opina que el tracte rebut és més distant per part de l’entorn laboral.
Recomanacions de la FECEC per a la millora de la protecció sociolaboral de les persones amb càncer
Amb les dades d’aquests baròmetres, la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC) considera necessari que s’impulsi una reforma legislativa que garanteixi una millor protecció sociolaboral de les persones amb càncer. Aquesta norma, com a mínim, ha de garantir un retorn progressiu a la feina durant un període de temps prolongat, perquè les persones treballadores puguin recuperar-se completament de les seqüeles físiques i emocionals a curt termini dels tractaments. La FECEC també demana que s’inclogui mesures fiscals i econòmiques per a ajudar a les petites i mitjanes empreses en la implementació d’aquesta.
Amb la legislació actual, la FECEC proposa que la reincorporació progressiva es reculli en el marc dels convenis col·lectius, fet que ajudaria a que més empreses puguin incorporar aquesta mesura.
I finalment , una demanda clara que recull el Baròmetre és la importància que les empreses desenvolupin protocols de gestió per acompanyar els treballadors afectats i minimitzar l’impacte en la resta de l’organització. Aquesta eina hauria d’ajudar a millorar la divulgació i informació sobre la malaltia a l’entorn.
Estudi de la Comissió Europea sobre el manteniment i retorn a la feina de les persones amb càncer
Aquest mes d’octubre la Comissió Europea ha publicat l’”Estudi sobre el manteniment de la feina i la reincorporació al treball de pacients i supervivents de càncer” dins del Pla Europeu de Lluita contra el Càncer (Europe’s Beating Cancer Plan). Aquest estudi vol conèixer el diagnòstic del retorn a la feina de les persones que han superat o cronificat un càncer a tots els països europeus. L’informe, elaborat per la consultoria Ecorys, examina, doncs, mesures en els Estats membres de la UE i en els Estats de l’AELC de l’EEE (Islàndia, Liechtenstein, Noruega) que donen suport als supervivents de càncer en restar a la feina o tornar a treballar. La FECEC Junts contra el Càncer ha participat en els focus group que s’han organitzat.
L’estudi remarca que no existeixen marcs legislatius nacionals per al manteniment de l’ocupació o la reintegració específicament per a pacients i supervivents de càncer en tots els Estats membres de la UE i de l’ EEE/AELC. A més, que poques polítiques nacionals es dirigeixen específicament a supervivents de càncer; la legislació més rellevant se centra en les persones amb discapacitat o malalties cròniques. Així mateix, destaca els reptes clau per als supervivents de càncer (problemes de salut física i mental, complicacions derivades de la malaltia, manca de suport a la reinserció laboral, estigma, poca divulgació de la malaltia…), i exposa exemples de bones pràctiques i accions futures a abordar.
Entre aquestes bones pràctiques, es destaquen dues a l’Estat espanyol: a Andalusia (Protocol andalús de col·laboració per a l’orientació professional entre el Servicio Andaluz de Empleo i l’AECC) i a Madrid (Protocol de reincorporació al lloc de treball després d’una baixa laboral de llarga durada en PIMES).
En l’apartat “Intervencions polítiques actuals en els àmbits de la salut pública, la feina i la protecció social sobre el manteniment de la feina i la reincorporació al treball dels pacients i supervivents de càncer”, s’inclou el 1r Baròmetre Càncer i Treball a Catalunya com una eina per impulsar actuacions de polítiques futures.
Maite Fernández
Tècnica de Comunicació de la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC)