Les partícules fines (PM2.5) són especialment perjudicials, ja que augmenten el risc global de patir càncer en un 11% i incrementen la mortalitat. Els riscos més elevats afecten les comunitats properes a zones industrials i les llars amb menys recursos que utilitzen combustibles sòlids.

La contaminació de l’aire és un factor de risc de càncer prevenible, però el coneixement del seu impacte més enllà del càncer de pulmó encara és limitat. L’evidència actual és suficient per impulsar l’acció: ja hi ha mesures eficaces i basades en proves que poden reduir la contaminació, prevenir càncers, salvar vides i aportar beneficis addicionals en altres malalties no transmissibles (MNT), com les malalties cardiovasculars, l’asma i la malaltia pulmonar obstructiva crònica.

Tot i que més de 140 països ja han establert estàndards de qualitat de l’aire, només un terç els està fent complir, cosa que posa de manifest una bretxa crítica entre la planificació i la implementació.

Descarrega aquí l’estudi Clean air in cancer control: An overview of the evidence.

La entrada Un nou informe posa de manifest l’evidència creixent que vincula la contaminació de l’aire amb múltiples tipus de càncer se publicó primero en Junts contra el càncer - FECEC.

El Dia dels Imparables és el moment que pacients, famílies, donants de medul·la, professionals i la societat en general sortim al carrer per fer sentir la veu contra la leucèmia i altres càncers de la sang.

Apunta’t en aquest enllaç i no et perdis aquesta jornada plena de solidaritat al cap a les persones que pateixen leucèmia i altres malalties oncohematològiques.

INSCRIU-TE AQUÍ

La entrada 13 de juny: Dia dels Imparables de la Fundació Josep Carreras se publicó primero en Junts contra el càncer - FECEC.

El trasplantament de medul·la òssia es una teràpia curativa per a molts casos de leucèmia i altres malalties onco-hematològiques. Gairebé el 40% de pacients que supera la malaltia a través d’un trasplantament, desenvolupa la MECR (malaltia de l’empelt contra el receptor) crònica. D’aquests pacients, set de cada deu diuen que la seva vida diària s’ha vist greument afectada per aquesta complicació. Un 82 % reconeixen que han hagut d’introduir canvis importants en la seva vida quotidiana, entre els quals destaquen renunciar a aficions o activitats socials i d’oci que abans practicaven, evitar llocs o espais concorreguts, canviar la rutina d’exercicis i adaptar l’alimentació o haver de fer servir habitualment mascareta.

A més, un 65 % dels pacients amb MECR crònica han de fer front a limitacions físiques sobrevingudes arran d’aquesta malaltia, com ara la fatiga extrema per esforços mínims i la dificultat per aixecar pes o pujar escales. La pell (72 %) i els ulls (64 %) són els òrgans més afectats per la MECR crònica, tot i que gairebé la meitat de pacients destaquen també afectacions a les articulacions i a les mucoses orals; i un 38%, al sistema digestiu.

El més complicat de patir MECR crònica és l’impacte físic, és a dir, els símptomes i els dolors associats (63 %), seguit per l’impacte emocional de la malaltia i la incertesa sobre què passarà i com evolucionarà i, per tant, per no poder fer previsions per avançat (48 %). De fet, abans del trasplantament, el 88 % de pacients treballaven, mentre que després del trasplantament només un 22 % continuen treballant. D’aquest 22 %, la gran majoria (92 %) presenten limitacions a l’hora de poder fer la seva feina, com ara problemes de concentració, limitacions físiques i necessitat de descansos freqüents. La MECR crònica és la causant d’ una de cada cinc incapacitats laborals.

Aquest estudi recull l’impacte global i múltiple en la vida de la persona que la pateix (i de la seva família) i que la converteix en una malaltia total: és multidimensional, ja que, a banda de les afectacions físiques, té impacte sobre tots els àmbits de la vida; és invasiva i sistèmica, atès que afecta múltiples òrgans i arriba a afectar l’equilibri general del cos i a limitar la vida quotidiana, i és impredictible, complexa i molt variable, i pot arribar a ser aclaparadora.

La MECR afecta profundament les famílies i cuidadors i cuidadores

Tenir un familiar amb MECR crònica impacta especialment en la salut mental de la família (en el 70 % dels casos) i en l’economia familiar (un 42 % dels casos reconeixen haver patit dificultats econòmiques, un percentatge que arriba al 61 % quan la persona malalta és menor de 35 anys).

Per primera vegada, l’estudi posa dades a l’afectació en els cuidadores i cuidadores, majoritàriament dones, i conclou que el 82 % d’aquestes persones han patit un impacte laboral directe i han hagut d’agafar-se baixes, demanar reducció de jornada o, fins i tot, deixar de treballar.

Les despeses mèdiques associades a aquesta malaltia suposen, de mitjana, entre un 10 % i un 25 % dels ingressos del pacient i no tothom rep ajuts econòmics. Un 57 % reben un ajut econòmic relacionat amb la MECR i un 61 % tenen un grau de discapacitat concedit oficialment que, en la majoria de casos (més del 80 %), supera el grau 3.

L’impacte emocional i a l’estat d’ànim

L’impacte emocional dels pacients és mixt: d’una banda, predominen emocions positives com l’agraïment (74 %), l’optimisme (57 %) o l’esperança (55 %); però també hi ha una presència rellevant de preocupacions com la por a una recaiguda (81 %) i la progressió de la MECR (62 %).

Per tot això, un 96% de pacients consideren necessari el suport psicològic, especialment durant i després del tractament, però només l’han rebut un 59 % dels pacients i un 46 % dels cuidadors i cuidadores.

La necessitat de disposar amb equips multidisciplinaris especialitzats

Pel que fa a la visibilitat de la malaltia, sis de cada deu pacients senten que és una malaltia incompresa i menystinguda, «socialment invisible», diuen. Una malaltia a la qual no es dona prou importància ni se li presta l’atenció necessària nien l’àmbit social ni en l’àmbit mèdic-clínic.

En l’àmbit social, la falta de coneixement de la MECR pot comportar que amics i fins i tot familiars minimitzin la gravetat de la malaltia i la comparin erròniament amb afeccions més comuns o en subestimin l’impacte en la vida quotidiana del pacient.

En l’àmbit mèdic-clínic, els pacients perceben que, en alguns casos, la MECR no rep l’atenció especialitzada o la urgència necessària. La manca de formació específica sobre la MECR en alguns professionals pot endarrerir diagnòstics o seguir tractaments inadequats.

Les especialitats més consultades per tractar símptomes de MECRc són oftalmologia (70 %) i dermatologia (68 %), seguides de pneumologia (42 %) i ginecologia (33 %). Malgrat això, en gairebé un 40 % dels casos no hi ha multidisciplinarietat ni comunicació entre aquestes especialitats i l’equip d’hematologia en el tractament de la malaltia.

Per això, els pacients demanen trobar un equip de professionals experts en MECR que unifiqui criteris i permeti diagnosticar, tractar i acompanyar el pacient durant tot el procés de manera integral i unificada. Però també esperen mantenir “personal de confiança”: part de l’equip oncològic i/o alguna figura que es mantingui en tot el procés que siguin referents i aportin suport psicològic i logístic.

Cal reconèixer la MECR crònica i donar-li visibilitat

La Fundació Josep Carreras treballa per aconseguir més reconeixement social i sanitari d’aquesta malaltia, que sovint queda eclipsada després del trasplantament, però que condiciona la vida de molts pacients i de les seves famílies durant anys.

La MECR crònica requereix un enfocament integral que inclogui totes les seves dimensions -clínica, emocional, social i funcional- i per això ha de ser considerada com una malaltia i no com una seqüela o efecte secundari del trasplantament.

El repte és col·lectiu: sistema sanitari, administracions públiques i societat civil han de treballar de manera coordinada per implementar solucions que responguin a les necessitats reals de les persones que conviuen amb la MECR crònica i de les seves famílies.

Font: Fundació Josep Carreras

La entrada La MECR crònica afecta greument la vida diària de 7 de cada 10 pacients trasplantats de medul·la òssia se publicó primero en Junts contra el càncer - FECEC.

La jornada comptarà amb expertes de la Fundació Josep Carreras i també de testimonis que conviuen amb el mieloma múltiple, un tipus de càncer de les cèl·lules de la sang que s’origina a la medul·la òssia.

Aquesta activitat, que patrocina Johnson & Johnson, és gratuïta però t’has d’inscriure en aquest enllaç.  

 I aquest és el programa de la jornada:

La entrada Oncolliga organitza una jornada sobre el mieloma múltiple se publicó primero en Junts contra el càncer - FECEC.

El mieloma múltiple és una malaltia de la medul·la òssia, en concret de les cèl·lules plasmàtiques. En condicions normals, aquestes cèl·lules madures fabriquen durant tota la seva existència un únic tipus d’immunoglobulina i no es reprodueixen. Determinades alteracions genètiques poden fer que les cèl·lules plasmàtiques recuperin la capacitat de dividir-se, ocupin parcialment la medul·la òssia i provoquin un mieloma múltiple.

El símptoma més freqüent del mieloma múltiple (MM) és el dolor ossi, especialment a la columna vertebral, les costelles i el maluc. A més, la pèrdua de calci causada per la malaltia afavoreix les fractures als ossos afectats i els aixafaments vertebrals sense esforç aparent. El segon símptoma més habitual és l’anèmia. Les cèl·lules del mieloma envaeixen la medul·la òssia i alliberen substàncies que en dificulten la producció normal de glòbuls vermells. Això provoca cansament, manca d’energia, fatiga davant esforços cada vegada més lleus, així com pal·lidesa de la pell, de les ungles o de la conjuntiva dels ulls. La insuficiència renal també pot ser un altre dels símptomes.

El tractament inclou l’ús de fàrmacs combinats, el trasplantament de medul·la òssia o la immunoteràpia CAR-T, segons les característiques de cada pacient.

Pel que fa al pronòstic, el mieloma múltiple es considera una malaltia crònica, ja que la majoria de pacients tindran recaigudes després del tractament inicial. Tot i així, depèn de cada cas:

• Un 10% dels pacients responen molt bé al tractament inicial i pot ser que no recaiguin mai, tot i que cal fer seguiment per si la malaltia reapareix al cap de 10-15 anys.
• Entre un 10-15% poden ser resistents al tractament inicial o recaure poc després, amb un pronòstic de supervivència d’uns 2 anys.
• La gran majoria de pacients es troben en un punt intermedi i responen adequadament als tractaments, sense risc vital a curt o mig termini.

RECUPERA EL DIÀLEG FECEC 2024 SOBRE EL MIELOMA MÚLTIPLE

La FECEC Junts contra el Càncer va dedicar un dels Diàlegs FECEC 2024 a aquesta malaltia. Moderat pel periodista de l’Agència EFE, Jordi Font, i amb la participació de la Dra. Mercedes Gironella, hematòloga de l’Hospital Vall d’Hebron; Àngels Pera, fisioterapeuta del servei d’Hematologia de l’ICO l’Hospitalet; i Santi Grau, pacient i fundador de l’Associació Catalana de Mieloma Múltiple, vam aprofundir en aquest tipus de càncer i vam resoldre dubtes de les persones assistents. Recupera’l si no vas poder-hi assistir.

Fonts: Fundació Josep Carreras, SEOM i FECEC Junts contra el Càncer

La entrada Dia Mundial del Mieloma Múltiple 2025 se publicó primero en Junts contra el càncer - FECEC.

Des de 2011 la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia organitza aquest dia tan especial per a compartir-lo amb tots els pacients de leucèmia i altres malalties oncològiques de la sang i les seves famílies.

No t’ho perdis i tria com vols participar:

• Pots assistir de forma presencial al Dia dels Imparables que tindrà lloc al CaixaForum de Sevilla el dissabte 28 de juny d’11 a 13 h.
• Si no pots venir físicament, ho podràs seguir en streaming des de casa o des d’on tu vulguis.
• També podràs ser imparable durant tot el mes de juny i organitzar una iniciativa solidària (estand informatiu amb altres imparables o una activitat solidària per recaptar fons).

Inscriu-te ara i tria com vols sumar-te al Dia dels Imparables!

La entrada 28 de juny, Dia dels Imparables de la Fundació Josep Carreras se publicó primero en Junts contra el càncer - FECEC.

El laboratori de Cèl·lules mare i càncer de l’Institut de Recerca Hospital del Mar i de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras ha desenvolupat un mètode per produir de manera fiable precursors de cèl·lules sanguínies a partir de cèl·lules mare de ratolins, mitjançant l’activació al laboratori d’un conjunt de set gens clau.

L’equip fa un pas més cap a la producció de cèl·lules precursores capaces de restaurar la medul·la òssia de pacients amb càncers hematològics, un exemple d’èxit de la medicina regenerativa. Les cèl·lules mare poden generar qualsevol altre tipus de cèl·lula; només cal indicar-los la manera correcta. Des d’una perspectiva biològica, això significa activar el programa genètic adequat prement les tecles correctes, és a dir, els gens correctes, en el moment oportú. Els pacients amb càncer de la sang sovint necessiten el reemplaçament de les cèl·lules mare sanguínies a la medul·la òssia, el teixit que produeix les cèl·lules sanguínies i on creix el seu tumor. Tanmateix, pot arribar a ser molt difícil trobar un donant compatible. Ara bé, i si poguéssim produir les cèl·lules que generen la sang al laboratori directament a partir de cèl·lules mare bàsiques i utilitzar-les per regenerar una nova medul·la òssia sana?

Per aconseguir-ho, caldria saber quins gens cal activar en una cèl·lula mare. L’equip de recerca va dur a terme una tasca sense precedents en l’examinar milers de gens en el genoma dels ratolins per identificar quins eren capaços de transformar una cèl·lula mare embrionària en un precursor sanguini, o dit de manera més tècnica, en una Cèl·lula Mare Hematopoètica (HSPC, per les seves sigles en anglès). L’anàlisi va identificar un grup de set gens aparentment capaços de dur a terme aquesta funció.

En experiments posteriors, l’equip va confirmar que activar correctament aquests set gens era suficient per transformar cèl·lules mare embrionàries de ratolí en HSPC, i que aquestes cèl·lules recentment produïdes eren capaces de regenerar i sostenir un sistema sanguini funcional, produint tota classe de cèl·lules de la sang, incloses les de la línia immune, en ratolins adults.

La entrada Un pas més a prop de la producció fiable de cèl·lules mare sanguínies per a la medicina regenerativa se publicó primero en Junts contra el càncer - FECEC.

Arreu del món hi ha més de 42 milions de donants de medul·la òssia registrats als 106 registres que formen part de la World Marrow Donor Association (WMDA), a la qual pertany el REDMO (l’únic registre oficial a Espanya encarregat de la gestió de les dades dels donants de medul·la òssia, que rep directament de les comunitats autònomes) amb els seus més de 500.000 donants actuals. Pel que fa a Catalunya, el REDMO té registrats 80.320 donants. Quan un equip mèdic sol·licita la cerca d’un donant de medul·la òssia, el REDMO inicia aquesta cerca entre tots els registres de la WMDA.

Quant al volum de donants inscrits, el REDMO es manté en la sisena posició a Europa i en la 13a posició mundial. Pel que fa a l’efectivitat, el REDMO ocupa la cinquena posició a Europa, amb una donació efectiva per cada 1.250 donants registrats.

Les sol·licituds de col·lecta de donants al REDMO van augmentar un 29 % el 2023 respecte al 2022, fins a les 642 (147 de les quals van ser sol·licituds d’hospitals ubicats a Catalunya). D’aquestes sol·licituds, se’n van fer efectives 396 (95 a Catalunya), un 24 % més que l’any anterior.
La probabilitat d’identificar un donant voluntari per a un pacient és actualment del 88 % (82 % el 2012). En els darrers anys s’ha desenvolupat l’opció del trasplantament emparentat de donant haploidèntic, que permet tractar pacients sense donant compatible. Si el 2012 es van fer a Espanya 70 trasplantaments haploidèntics, aquest nombre va ser de 428 el 2023.

La mediana del temps per identificar un donant compatible mitjançant el REDMO és de 28 dies.
El 2023, el REDMO va coordinar la donació de medul·la òssia per a 637 pacients espanyols (108 residents a Catalunya) i 285 pacients d’altres països. Des dels seus inicis el 1991, el REDMO ha gestionat la col·lecta, el transport i la infusió de medul·la òssia necessària per dur a terme 13.576 trasplantaments per a pacients d’arreu del món.

L’any 2023, es van fer a Espanya 637 trasplantaments de donants no emparentats amb el receptor, la xifra més alta de la nostra història (125 dels quals es van fer a Catalunya). D’aquests trasplantaments a Espanya, el 28 % es van dur a terme amb la medul·la òssia d’un donant inscrit al mateix REDMO.

El REDMO s’encarrega de la cerca arreu del món de donants compatibles per a pacients espanyols i de la coordinació del transport de la medul·la òssia, la sang perifèrica o la sang de cordó umbilical des del lloc d’obtenció fins al centre de trasplantament. El REDMO rep, a més, sol·licituds de cerca de donants espanyols compatibles per a pacients estrangers cursades pels registres d’altres països.

La ministra de Sanitat, Mónica García, ha fet públic aquesta l’assoliment d’una fita clau del Pla nacional de medul·la òssia (PNMO): arribar al mig milió de donants inscrits al Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO) de la Fundació Josep Carreras. En aquest acte, la ministra ha estat acompanyada per la directora general de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), Beatriz Domínguez-Gil, i el director del REDMO de la Fundació Josep Carreras, Sergi Querol.

Font: Fundació Josep Carreras i World Marrow Donor Association (WMDA)

La entrada 21 de setembre: Dia Mundial del Donant de Medul·la Òssia 2024 se publicó primero en Junts contra el càncer - FECEC.

Com explica la Fundació Josep Carreras, l’edat mitjana d’aparició de la LMC és de 56 anys i rares vegades es dona en nens, encara que pot aparèixer en qualsevol perfil d’edat. Pertany a un grup de malalties denominades neoplàsies mieloproliferatives cròniques, la característica comuna de les quals és la d’una evolució lenta. En general, el diagnòstic té lloc en una fase asimptomàtica i poc agressiva denominada fase crònica.

Fins a l’arribada dels fàrmacs actuals, l’evolució natural de la malaltia era la de romandre en aquesta fase crònica un període de temps aproximat de 3 a 5 anys, evolucionant posteriorment a una fase accelerada i posteriorment a una fase blàstica. La presència d’aquestes fases accelerades o blàstiques es consideren com les fases més avançades de la malaltia, sent molt similars a una leucèmia aguda, i per tant amb molt mal pronòstic.

Afortunadament, gràcies als tractaments disponibles, la probabilitat de progressió és menor del 10%. En concret, després de l’arribada dels inhibidors de la tirosin cinasa (ITC),  fàrmacs orals amb molt bon perfil de toxicitat, la LMC ha passat d’una esperança de vida de tan sols 5 anys en pacients no candidats a trasplantament de medul·la òssia, a una esperança de vida semblant a la de la població general en aquells pacients diagnosticats en una fase crònica (que constitueixen una àmplia majoria dels pacients amb LMC). Així, avui dia, la supervivència global de la malaltia se situa entorn del 90%, sent la majoria de les morts no relacionades amb la malaltia.

La Fundació Josep Carreras va elaborar el setembre de 2023 aquesta guia per comprendre què és, com es diagnostica i com es tracta aquest tipus de leucèmia.

Font: Fundació Josep Carreras

La entrada Dia de la Leucèmia Mieloide Crònica 2024 se publicó primero en Junts contra el càncer - FECEC.

Una trentena de persones van poder seguir la taula rodona, moderada pel periodista de l’Agència EFE, Jordi Font, i que va comptar amb la participació de la Dra. Mercedes Gironella, hematòloga del servei d’Hematologia de l’Hospital Vall d’Hebron; Àngels Pera, fisioterapeuta, servei d’Hematologia, Institut Català d’Oncologia de L’Hospitalet; i Santi Grau, pacient i cofundador de l’Associació de Pacients de Mieloma Múltiple de Catalunya.

Les expertes i el pacient van dialogar sobre els diferents aspectes d’aquesta malaltia crònica, des de l’experiència del pacient fins als tractaments i la millora de la qualitat de vida de les persones afectades.

Si te’l vas perdre, pots recuperar el Diàleg FECEC «Nova perspectiva sobre el mieloma múltiple» en aquest enllaç.

Aquest diàleg ha comptat amb el suport de Johnson & Johnson, Sanofi, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, el Pla Director d’Oncologia i la Diputació de Barcelona.

La entrada La FECEC Junts contra el Càncer dialoga sobre el mieloma múltiple a Barcelona se publicó primero en Junts contra el càncer - FECEC.