Els resultats indiquen que les fórmules de treball flexible, les adaptacions del lloc de treball i el suport per part de l’organització i dels responsables laborals són factors clau per facilitar una reintegració laboral amb èxit. Els símptomes persistents, especialment la fatiga, continuen sent el principal obstacle per mantenir l’ocupació de manera sostinguda.

Els símptomes persistents, especialment la fatiga, continuen sent el principal obstacle per mantenir una ocupació de manera sostinguda. La revisió posa de manifest una mancança estructural en les polítiques de retenció laboral a llarg termini, ja que la majoria d’intervencions se centren en la reincorporació inicial a la feina i no pas en la continuïtat laboral al llarg del temps. L’estudi conclou que calen enfocaments integrats entre l’atenció sanitària i la salut laboral per millorar els resultats laborals de les persones supervivents de càncer.

La entrada Publicat un estudi sobre les condicions laborals sostenibles per a les persones supervivents de càncer se publicó primero en Junts contra el càncer - FECEC.

Les persones que han de reincorporar-se a la feina després d’una malaltia com el càncer, en què la durada de la baixa no s’ajusta al temps real de recuperació, afronten aquest moment amb molta incertesa. Sovint, els efectes derivats dels tractaments dificulten reprendre el ritme laboral anterior al càncer. Per això, una tornada progressiva al lloc de treball suposaria un clar benefici, tant des del punt de vista físic com emocional.

Segons les conclusions del 1r Baròmetre Càncer i Treball  a Espanya, impulsat per la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC) i publicat el 2024, un 45% de les persones diagnosticades de càncer no ha fet un retorn progressiu al seu lloc de feina un cop finalitzat el seu tractament tot i que a la majoria els hagués agradat poder fer-lo. Aquells que han fet un retorn progressiu ho consideren positiu.

Com destaca la gerent de la FECEC, Clara Rosàs, «Espanya encara no disposa d’un marc legal per al retorn progressiu a la feina després del càncer. Aquesta tornada gradual al lloc de treball hauria d’estar regulada per llei per garantir que tots els treballadors i treballadores tinguin les mateixes oportunitats».

Així mateix, la FECEC Junts contra el Càncer segueix considerant imprescindible dotar les empreses dels recursos necessaris per tal d’implantar un protocol de gestió de l’impacte del càncer a les organitzacions. Així mateix, recomana que els convenis col·lectius incloguin clàusules per garantir la reincorporació progressiva a la feina de les persones que hagin superat un càncer. Com comenta la presidenta de la FECEC, Maria Assumpció Vilà, «És essencial sensibilitzar les empreses i proporcionar-los les eines adequades per a una gestió responsable de l’impacte del càncer en el si de les organitzacions».

Les negociacions del govern d’Espanya per a la regulació del retorn progressiu

El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions va anunciar el 2024 l’inici de les negociacions amb la patronal i els sindicats per a l’elaboració d’una llei que reguli un model de reincorporació progressiva per a baixes laborals llargues (més de 180 dies), permetent un retorn gradual al treball, com ara mitja jornada durant 30 dies, sense reducció del salari i amb suport de l’equip mèdic del pacient. A finals del passat mes de març es va confirmar que el càncer seria una d’aquestes malalties incloses en aquesta nova llei. Però, les diferents discrepàncies amb els agents socials respecte a, entre d’altres qüestions, la falta de la inclusió de l’adaptació del lloc de feina per la nova situació dels pacients, fa que les negociacions avancin lentament. A més, les associacions de pacients consideren que els 30 dies proposats pel Ministeri són insuficients per a la total adaptació del pacient en el seu retorn laboral.

En aquest sentit, la FECEC Junts contra el Càncer celebra que aquestes converses es mantinguin i que el retorn progressiu a la feina s’hagi inclòs a l’agenda política com fa temps ve reclamant. Però, l’entitat considera necessari i reclama al Ministeri que encapçala Elma Saiz que es concretin els detalls de la proposta i que s’avanci per tal de poder legislar el retorn progressiu a la feina com més aviat millor.

La entrada La FECEC encoratja el govern estatal a arribar a un acord per a la reincorporació progressiva a la feina dels malalts de llarga durada se publicó primero en Junts contra el càncer - FECEC.

La investigació del càncer infantil avança i ja sobreviuen un 82% dels infants diagnosticats, però una gran majoria dels supervivents ho fa amb seqüeles de diversa consideració. Per conscienciar la societat sobre aquest problema creixent, la Fundació Villavecchia organitza la 1a jornada “El futur existeix” de joves supervivents de càncer infantil, que tindrà lloc el dissabte 8 de novembre de 2025 a la Casa SEAT de Barcelona. Es tracta d’un esdeveniment pioner, impulsat pels mateixos joves acompanyats per la Fundació que han superat un càncer en la infància, joves que volen compartir la seva experiència amb la societat i reflexionar sobre els reptes que han d’afrontar un cop superada la malaltia.

L’acte serà presentat per la comunicadora Maria Bassegoda, supervivent de càncer infantil, i comptarà amb la participació de professionals, famílies i joves que debatran sobre la transició entre l’etapa mèdica i la vida quotidiana, l’acompanyament emocional i social, i els recursos necessaris per garantir una millor qualitat de vida després del càncer.

“Aquesta jornada neix del desig dels joves supervivents de ser escoltats, de compartir el seu testimoni i de construir plegats una nova etapa plena de vida i oportunitats”, destaca Arantxa De Lara, responsable assistencial de la Fundació.

Tres mirades sobre la vida després del càncer
La jornada s’obrirà amb la benvinguda de la Dra. Núria Pardo, presidenta Fundació Villavecchia, i del Dr. Josep M. Borràs, Director del Pla Director d’Oncologia de Catalunya, seguida de la presentació “I ara què? El futur existeix”, que donarà pas a tres taules de debat.

La primera taula, formada per professionals mèdics i assistencials, abordarà els reptes que afronten els joves en passar d’un seguiment mèdic intensiu a un control més espaiat, la transició al sistema d’adults i els recursos necessaris per no sentir-se “perduts” després del tractament. Hi participaran la infermera Mari Carmen Molero, coordinadora de la unitat SEGUIM de l’Hospital Sant Joan de Déu; el Dr. Lucas Moreno, cap de l’Àrea d’Oncologia i Hematologia Pediàtrica de l’Hospital Vall d’Hebron; el Dr. Xoan González Rioja, cap del Servei de Pediatria de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i l’Arantxa De Lara, responsable assistencial de la Fundació Villavecchia.

La segona taula, formada per familiars d’infants i joves que han patit un càncer, posarà el focus en com es viu, des de casa, el període posterior a la malaltia: com es reestructura la família, quines necessitats apareixen i què s’ha après del camí recorregut.

La tercera taula, formada per joves que han superat la malaltia amb seqüeles, donarà la paraula a quatre protagonistes —en aquest cas, la Paula, l’Ona, el Víctor i l’Anna— per parlar de com s’afronta l’adolescència i l’etapa adulta després del càncer, com és la tornada al món educatiu o l’entrada al món laboral, i altres reptes dels quals sovint no es parla.

Innovació i futur: el projecte Next Living Zone
En el tram final de la jornada es presentarà el projecte Next Living Zone, impulsat per la Fundació Villavecchia i Aimentia HealthTech, que té com a objectiu crear un entorn virtual d’acompanyament terapèutic per a adolescents amb seqüeles després del càncer infantil.
La cloenda de l’acte anirà a càrrec del cantant Àlex Pérez, que oferirà una actuació especial per tancar una jornada plena d’emocions, reflexió i esperança.

Dades clau de la jornada

• Data: Dissabte 8 de novembre de 2025
• Lloc: Casa SEAT (Pg. de Gràcia, 109 – Barcelona)
• Horari: de 9 a 14 h
• Presenta: Maria Bassegoda, comunicadora i supervivent de càncer infantil
• Cloenda musical: Àlex Pérez

Inscripcions en aquest enllaç.

La entrada La Fundació Villavecchia organitza la 1a jornada “El futur existeix”, que donarà veu als joves supervivents de càncer infantil se publicó primero en Junts contra el càncer - FECEC.

Les cures pal·liatives són els tractaments que es proporcionen quan la medicina ja no ofereix cura, sovint relacionats amb l’última fase de la vida, però que poden durar anys. Segons aquest Atles Mundial, a escala mundial, Espanya se situa al lloc 28 del món i és el penúltim país desenvolupat, només per davant de Corea del Sud, pel que fa a l’estat de les cures pal·liatives en el seu territori.

L’Atlas avalua l’accés als cures pal·liatives en 201 territoris, classificats en quatre nivells de desenvolupament: emergent (40%), en progrés (28%), establert (17%) i avançat (14%). Espanya es troba en el nivell establert, però amb una puntuació baixa dins d’aquest grup. Malgrat comptar amb un marc normatiu favorable i accés a medicaments essencials, Espanya afronta reptes com una gran desigualtat territorial en la qualitat i disponibilitat dels serveis, una baixa integració en l’atenció primària, i una cobertura insuficient, ja que només el 40% dels pacients que necessiten cures pal·liatives les reben.

Nou permís per a cures pal·liatives

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, va anunciar ahir, 9 d’octubre, la intenció de crear un nou permís per a cures pal·liatives, Aquest permís, de fins a 10 dies, permetria als treballadors acompanyar i cuidar familiars en la fase final de la seva vida, garantint que les persones no hagin de triar entre el seu deure professional i l’acompanyament als seus éssers estimats en els moments més vulnerables.

La entrada Dia Mundial de les Cures Pal·liatives 2025 se publicó primero en Junts contra el càncer - FECEC.

En aquest vídeo que hem elaborat pel web #DesprésdelCàncer, t’expliquem els passos clau per a un retorn a l’activitat laboral amb garanties.

• T’expliquem com conèixer la teva situació legal
• Et donem les claus per preparar el teu retorn a la feina
• Et detallem què et pots trobar un cop t’hagis reincorporat al teu lloc de treball

Descarrega aquí el PDF

La entrada Vídeotutorial – Tornar a la feina després del càncer: què he de saber? se publicó primero en Junts contra el càncer - FECEC.

La presidenta de l’entitat, Maria Assumpció Vilà, i la gerent, Clara Rosàs, han presentat a la Comissió, presidida pel diputat Carles Campuzano, les principals dades, conclusions i recomanacions de l’estudi, publicat el passat mes d’octubre. A continuació, han tingut lloc les intervencions dels representants dels diferents grups parlamentaris, que han pogut resoldre els seus dubtes sobre estat actual, reptes i necessitats de les persones amb càncer en el seu entorn laboral.

En aquest ordre d’intervencions, els diferents diputats han reconegut la tasca realitzada per la FECEC Junts contra el Càncer, han ressaltat la importància de les dades presentades i han donat suport a les recomanacions presentades: el retorn progressiu i adaptat de les persones amb càncer a les seves feines un cop superada la malaltia; fomentar protocols per gestionar l’impacte del càncer a la feina; i impulsar una reforma legislativa que garanteixi una millor protecció sociolaboral per als treballadors que pateixen una llarga malaltia com el càncer.

Foto: La representació de la FECEC Junts contra el Càncer que ha assistit a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya.

La entrada La FECEC compareix davant la Comissió de Salut del Parlament per presentar les dades del 1r Baròmetre Càncer i Treball a Espanya se publicó primero en Junts contra el càncer - FECEC.

Amb motiu de la celebració del Dia Mundial contra el Càncer, la ministra de Sanitat, Mónica García, ha anunciat la publicació d’un document que respon les preguntes més freqüents sobre el Reial decret llei 5/2023, de 28 de juny, que introdueix a Espanya l’anomenat «dret a l’oblit oncològic».

Diverses associacions, inclosa la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC), van traslladar al Ministeri la necessitat d’elaborar un document de preguntes i respostes freqüents sobre l’aplicació del dret a l’oblit oncològic, per a oferir informació clara a pacients i entitats financeres i asseguradores. Fruit de la reunió celebrada al maig de 2024 i del grup de treball creat entre la Direcció General d’Assegurances, la Direcció General de Consum, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades i el Ministeri de Sanitat, s’ha publicat aquest document.

PREGUNTES MÉS FREQÜENTS

• Què s’entén per «tractament radical»?
  En el context del Reial decret llei 5/2023, «tractament radical» es refereix a aquell que elimina la malaltia macroscòpica o sistèmica amb intenció curativa. Això inclou cirurgia, quimioteràpia, radioteràpia o altres teràpies, aplicades soles o combinades.

• Què succeeix amb els pacients crònics controlats?
  El dret a l’oblit oncològic no s’aplica a pacients crònics controlats el càncer dels quals no desapareixerà, encara que prenguin medicació tota la vida. No obstant això, si s’aplica als pacients lliures de la malaltia (aquells en els quals ja no existeixen evidències de la mateixa), encara que prenguin un tractament adjuvant amb una finalitat preventiva o curativa.

• Què succeeix si una persona pateix una recaiguda després de contractar una assegurança?
  Si estant el contracte en vigor, l’assegurat sofreix una recaiguda, no tindria obligació de declarar-la. No obstant això, l’asseguradora podria oposar-se a la pròrroga del contracte en determinats casos.

• Com es tracten les seqüeles del càncer en la contractació d’assegurances?
  Les seqüeles existents (bé sigui una patologia o una invalidesa) en el moment de contractar un segur han de ser declarades si el qüestionari de salut les pregunta. Si les seqüeles apareixen després de l’entrada en vigor del contracte, el prenedor o assegurat no tindria obligació de declarar-les.

• Es poden sol·licitar assegurances en retroactiu o modificar les condicions dels ja existents?
  Una persona a la qual se li va denegar un segur abans de l’entrada en vigor del dret a l’oblit oncològic podria contractar-lo ara, però sense efecte retroactiu. En segurs temporals renovables, les primes a partir de la renovació següent a l’entrada en vigor d’aquest dret no haurien de tenir en compte el càncer.

• Què s’entén per «evolució de l’evidència científica»?
  El concepte de «evolució de l’evidència científica» es refereix a l’evolució de coneixement científic de la malaltia. Com que en oncologia la informació científica està en constant evolució, és necessari la consulta constant de fonts científiques actualitzades per a prendre decisions clíniques.

• Es poden eliminar les dades mèdiques anteriors de les bases de dades de les empreses?
  Sí, els pacients poden sol·licitar la supressió de les seves dades mèdiques en virtut del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD).

• És obligatori informar sobre un càncer que s’ha superat fa més de 5 anys?
  No, no és obligatori. De fet, sol·licitar aquesta informació podria considerar-se un tractament il·lícit de dades.
  
• Què es recomana fer si es troben dificultats per a contractar una assegurança?
  Es recomana presentar una consulta o reclamació davant el Servei de Reclamacions de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions.
  
• Es pot anul·lar una hipoteca o segur si es va ometre informació oncològica en el passat?
  Sí, l’assegurador podria rescindir el contracte si les dades subministrades van ser inexactes, encara que en el moment actual aquesta patologia ja no hagi de tenir-se en compte.
  
• És recomanable informar sobre un càncer superat, encara que no sigui obligatori?
  Si es tracta d’una nova assegurança, no és necessari. Si es tracta d’un segur temporal renovable en vigor, sí que seria recomanable comunicar-ho perquè, si és el cas, s’ajusti la tarifació.

• Qui pot emetre un document que acrediti que s’ha superat un càncer?
  El metge especialista responsable del procés oncològic o el metge de família, si disposa dels informes pertinents.

• El dret a l’oblit oncològic aplica a qualsevol tipus d’assegurança?
  Sí, aplica a qualsevol tipus d’assegurança en el qual el prenedor tingui la condició de consumidor.

• Des de quan es compten els 5 anys per a l’aplicació del dret a l’oblit oncològic?
  La data a partir de la qual comencen a comptar els cinc anys és aquella en la qual es completa el tractament radical.
  
• Com aplica la llei en cas de renovació d’una assegurança de vida?
  Les primes a partir de la renovació següent a l’entrada en vigor del dret a l’oblit oncològic no haurien de tenir en compte el càncer superat.

• Com aplica en la negociació sobre cobertura d’incapacitats en una assegurança de vida?
  El qüestionari de declaració del risc no ha de preguntar per un càncer el tractament radical del qual hagi finalitzat fa més de 5 anys sense recaiguda posterior.

• Afecta a la renovació del permís de conduir?
  Abans d’aquesta normativa, les persones que havien tingut càncer havien de renovar el seu carnet amb major freqüència (cada 3 o 5 anys) a causa del seu historial mèdic. Ara si s’ha superat la malaltia i es compta amb un informe mèdic favorable, el temps de renovació serà el que correspongui per edat, igual que qualsevol altra persona.

La FECEC Junts contra el Càncer continuarà treballant per revisar aquest document i mantenir-lo actualitzat. Així mateix, seguirà amb la resta de demandes per garantir una millora en l’aplicació d’aquesta llei.

Font: Ministeri de Sanitat

La entrada El Ministeri de Sanitat elabora un document de preguntes i respostes sobre el dret a l’oblit oncològic se publicó primero en Junts contra el càncer - FECEC.

Què és el dret a l’oblit oncològic?
És un dret que permet a les persones que han superat un càncer no ser discriminades per les asseguradores o entitats financeres a causa del seu historial mèdic. Aquest avenç és essencial per garantir la igualtat i la dignitat dels pacients oncològics.

Ponent: Alexandra Carpentier, responsable del programa Experiència del Pacient de la Fundació Josep Carreras.

• Dia: dilluns, 10 de febrer
• Hora: 19 h
• Lloc: Ca l’Anita (Plaça de Sant Pere 1, Roses)

La entrada Xerrada sobre el Dret a l’Oblit Oncològic a Roses se publicó primero en Junts contra el càncer - FECEC.

En l’acte, celebrat a l’Espai Línia de Barcelona, professionals i pacients van compartir les seves experiències sobre com enfronten les pors i inquietuds en l’etapa que s’obre un cop finalitzen el tractament. Les expertes, la psicooncòloga de Fundació Oncolliga, Carme Ventura; i la treballadora social de Fundació Kālida, Eva Frechilla, van donar pautes i consells sobre com gestionar les pors i la incertesa, mentre que la pacient, Cristina Mangas, va explicar la seva experiència, remarcant la principal por que va tenir quan va finalitzar el seu tractament contra el càncer: el retorn a la feina.

Podeu recuperar el diàleg en aquest enllaç a YouTube.

El primer Diàleg FECEC de 2025 ha comptat amb la col·laboració del Departament de Salut, el Pla Director d’Oncologia i l’Espai Línia; i amb la moderació del redactor de Salut i Ciència del diari Ara, Albert Diumenjó.

La entrada La FECEC, professionals i pacients reflexionen sobre la incertesa després del càncer en el primer Diàleg de 2025 se publicó primero en Junts contra el càncer - FECEC.

En els darrers anys, la inversió en recerca i nous tractaments han reduït les taxes de mortalitat, millorant notablement la supervivència i cronificació de la malaltia (actualment, a Espanya, la mitjana de supervivència als 5 anys de tots els tipus de càncer és del 55,3% en homes i del 61,7% en dones). Aquest canvi de paradigma implica que moltes persones diagnosticades de càncer en edat laboral tindran una vida laboral activa després del càncer. Aquestes persones, però, tenen avui en dia un risc 4 vegades superior de quedar-se a l’atur que les persones que no han passat per un procés oncològic. Així mateix, la durada de la baixa laboral, de 12 mesos amb 6 de pròrroga, no coincideix amb la recuperació total després del càncer, sobretot pel que fa a les seqüeles a curt i mig termini, tant emocionals com físiques.

Per tot això, en 2022, va publicar el 1r Baròmetre Càncer i Treball a Catalunya, el qual va copsar l’opinió de les persones treballadores respecte a la gestió dels casos de càncer detectats dins d’una organització. Enguany, juntament amb els resultats del 2n Baròmetre a Catalunya, també s’han publicat els del 1r Baròmetre Càncer i Treball a Espanya.

En les dades recollides en 2024 s’ha preguntat, per primer cop, sobre el retorn progressiu a la feina després del càncer. A l’Estat, el 45% de les persones diagnosticades de càncer no ha fet un retorn progressiu al seu lloc de feina un cop finalitzat el seu tractament tot i que al 52% els hagués agradat poder fer-lo. Aquells que han fet un retorn progressiu ho consideren positiu. Així, doncs, queda demostrat que aquest retorn progressiu és positiu per conciliar la recuperació del pacient oncològic amb el retorn al seu lloc de feina.

La importància de la feina per a les persones diagnosticades

Treballar és un fet rellevant per a les persones diagnosticades de càncer. De fet, el 67% afirma que treballar és important i que la feina és un dels aspectes que dona sentit a la seva vida. Aquest percentatge és 12 punts superior respecte a les persones no diagnosticades que opinen sobre aquesta mateixa qüestió.

Quant a la reincorporació laboral després del càncer, el 66% afirma que va tornar al seu lloc de treball i un  11% va canviar de tipus feina per motius de salut. Cal dir, però, que en la immensa majoria de casos es van haver de fer canvis com ara combinar la feina presencial amb la telemàtica, adaptar físicament l’espai de treball, amb una reducció d’horari, etc. 

La importància del suport per part de les empreses

Una altra de les dades rellevants en l’estudi estatal mostren que el 64% de les persones treballadores enquestades opina que l’empresa ha d’adoptar un protocol per gestionar l’impacte del càncer a la feina. A més, el 76% demana que les organitzacions s’impliquin més en la divulgació del càncer en l’entorn laboral.

Pel que fa al suport en l’àmbit laboral, les persones diagnosticades de càncer perceben que aquest recau principalment en els companys i companyes, i en el cap immediat. En aquest sentit, el 48% dels enquestats afirma que l’empresa no ha buscat un substitut per a la persona amb càncer durant la seva baixa laboral i el 31% opina que l’empresa no dona suport suficient a les persones treballadores que pateixen la malaltia.

El càncer segueix sent un estigma a la feina

Una altra dada destacada en el Baròmetre és que el 35% de les persones treballadores enquestades dubta que les persones amb càncer tinguin les mateixes oportunitats de creixement professional que la resta. El 66% dels treballadors que a dia d’avui tenen càncer se sent vulnerable en el seu lloc de feina.

Malgrat no tenir-ne l’obligació, les persones treballadores fan saber majoritàriament al seu entorn laboral que han estat diagnosticades de càncer i el 12% dels afectats no comunica que pateix la malaltia. La tendència, però, és que cada vegada s’expliqui més. De les persones treballadores que comparteix el diagnòstic a la feina, el 12% opina que el tracte rebut és més distant per part de l’entorn laboral.

Recomanacions de la FECEC per a la millora de la protecció sociolaboral de les persones amb càncer

Amb les dades d’aquests baròmetres, la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC) considera necessari que s’impulsi una reforma legislativa que garanteixi una millor protecció sociolaboral de les persones amb càncer. Aquesta norma, com a mínim, ha de garantir un retorn progressiu a la feina durant un període de temps prolongat, perquè les persones treballadores puguin recuperar-se completament de les seqüeles físiques i emocionals a curt termini dels tractaments. La FECEC també demana que s’inclogui mesures fiscals i econòmiques per a ajudar a les petites i mitjanes empreses en la implementació d’aquesta.

Amb la legislació actual, la  FECEC proposa que la reincorporació progressiva es reculli en el marc dels convenis col·lectius, fet que ajudaria a que més empreses puguin incorporar aquesta mesura.

I finalment , una demanda clara que recull el Baròmetre és la importància que les empreses desenvolupin protocols de gestió per acompanyar els treballadors afectats i minimitzar l’impacte en la resta de l’organització. Aquesta eina hauria d’ajudar a millorar la divulgació i informació sobre la malaltia a l’entorn.

Estudi de la Comissió Europea sobre el manteniment i retorn a la feina de les persones amb càncer

Aquest mes d’octubre, la Comissió Europea ha publicat  l’”Estudi sobre el manteniment de la feina i la reincorporació al treball de pacients i supervivents de càncer” dins del Pla Europeu de Lluita contra el Càncer (Europe’s Beating Cancer Plan). Aquest estudi vol conèixer el diagnòstic del retorn a la feina de les persones que han superat o cronificat un càncer a tots els països europeus. L’informe, elaborat per la consultoria Ecorys, examina, doncs, mesures en els Estats membres de la UE i en els Estats de l’AELC de l’EEE (Islàndia, Liechtenstein, Noruega) que donen suport als supervivents de càncer per continuar treballant o reincorporar-se. La FECEC Junts contra el Càncer ha participat en els focus group que s’han organitzat.

L’estudi remarca que no existeixen marcs legislatius nacionals per al manteniment de l’ocupació o la reintegració específicament dirigida a pacients i supervivents de càncer en tots els Estats membres de la UE i de l’ EEE/AELC. A més, que poques polítiques nacionals es dirigeixen específicament a supervivents de càncer; la legislació més rellevant se centra en les persones amb discapacitat o malalties cròniques. Així mateix, destaca els reptes clau per als supervivents de càncer (problemes de salut física i mental, complicacions derivades de la malaltia, manca de suport a la reinserció laboral, estigma, poca divulgació de la malaltia…), i exposa exemples de bones pràctiques i accions futures a abordar.

Entre aquestes bones pràctiques, es destaquen dues a l’Estat espanyol: a Andalusia (Protocol andalús de col·laboració per a l’orientació professional entre el Servicio Andaluz de Empleo i l’AECC) i a Madrid (Protocol de reincorporació al lloc de treball després d’una baixa laboral de llarga durada en PIMES).

En l’apartat «Intervencions polítiques actuals en els àmbits de la salut pública, la feina i la protecció social sobre el manteniment de la feina i la reincorporació al treball dels pacients i supervivents de càncer», s’inclou el 1r Baròmetre Càncer i Treball a Catalunya com una eina per impulsar actuacions de  polítiques futures.

Maite Fernández
Tècnica de Comunicació de la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC)

La entrada 1er Baròmetre Càncer i Treball a Espanya 2024: estat actual, reptes i necessitats de les persones amb càncer en el seu entorn laboral se publicó primero en Junts contra el càncer - FECEC.