A Espanya, és habitual veure persones fumant a les terrasses de bars i restaurants. Tot i que hem avançat en la lluita contra el tabaquisme, les terrasses continuen sent un espai on el tabac i els cigarretes electròniques són presents. Però, què passaria si es prohibís fumar en aquests llocs?

Aquí et donem algunes bones raons per dir “no” al tabac i als cigarretes electròniques a les terrasses:

1. Fumar continua sent un problema a Espanya
Tot i saber com n’és de perjudicial, a Espanya molta gent continua consumint tabac. Segons enquestes recents, el 22% dels adults i gairebé el 24% dels joves han fumat en l’últim mes. Aquesta xifra és elevada en comparació amb altres països europeus. Prohibir fumar a les terrasses pot ser un pas important per reduir aquestes xifres.

2. El fum a les terrasses també és nociu
Potser penses que, en estar a l’aire lliure, el fum no fa tant mal. Però la realitat és que, fins i tot en una terrassa, el fum del tabac i l’aerosol dels cigarretes electròniques afecten les persones que hi ha a prop. Aquests productes emeten substàncies tòxiques que poden causar problemes respiratoris, malalties cardíaques i fins i tot afectar greument infants i persones grans. No seria millor un espai lliure de fum per a tothom?

3. Les lleis actuals no són suficients
A Espanya, la llei permet fumar a les terrasses si no estan completament cobertes. Tanmateix, aquesta norma és confusa i difícil d’aplicar. En altres països, com Suècia, s’ha prohibit fumar a totes les terrasses, cosa que ha ajudat a reduir tant el fum ambiental com el nombre de persones fumadores.

4. Protegir les noves generacions
Permetre fumar a les terrasses dona un mal exemple, especialment als joves. Si veuen que fumar és quelcom “normal” en espais públics, poden pensar que és acceptable i fins i tot voler provar-ho. Prohibint-ho, enviem un missatge clar: fumar no és saludable ni socialment acceptable.

5. Fumar està relacionat amb diversos tipus de càncer
El tabac és una de les principals causes de càncer. Se sap que està relacionat amb molts tipus, com el de pulmó, boca, gola o bufeta, entre d’altres. Si reduïm el nombre de persones que fumen en espais públics, també podríem reduir els nous casos de càncer a Espanya. Aquest és un benefici indirecte de tenir terrasses lliures de fum: menys exposició, menys normalització, menys consum i menys risc de càncer.

En conclusió
Prohibir fumar i consumir cigarretes electròniques a les terrasses és molt més que una mesura de salut pública; és una manera de protegir les nostres famílies, amics i, sobretot, els joves. Crear terrasses lliures de fum és un pas important cap a un entorn més segur i saludable per a tothom. Així doncs, si realment volem un país més sa, ha arribat el moment d’actuar. Millor sense tabac, millor sense càncer!

Cristina Martínez
Cap de la Unitat de Control del Tabac
Institut Català d’Oncologia

La entrada Per què hauríem de prohibir fumar a les terrasses dels bars? se publicó primero en Junts contra el càncer - FECEC.

• Ens pots explicar la teva història? Quin era el teu estat de salut quan vas decidir participar en un assaig clínic?
  
  Quan em van diagnosticar el càncer de pulmó a l’Hospital de Martorell, de seguida em van posar en contacte amb l’equip de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), que m’havia de tractar. En aquell moment jo creia que el meu estat de salut era bo. Em trobava bé; només hi havia una afonia persistent. A partir de les diferents proves que em van fer per esbrinar-ne la causa, van poder detectar el tumor.
  
• Qui et va informar de l’existència d’aquest assaig? Et van explicar clarament en què consistia l’estudi abans de participar-hi? Vas poder fer preguntes?
  
  A la primera visita, el doctor que em va rebre em va comunicar que, pel tipus de tumor que jo tenia, era una bona candidata per entrar en un assaig que començava ben aviat i pel qual m’havia reservat l’última plaça que quedava, si és que jo hi volia participar, naturalment.
  
  De seguida vaig dir que sí. Vaig sentir-me privilegiada de poder participar en allò que em proposaven. A partir d’aquí, em van explicar fil per randa en què consistia l’assaig. Vaig poder fer tota mena de preguntes i aclarir qualsevol dubte que tingués en aquell moment.
  
  En aquest estudi la intenció era administrar, alhora, quimioteràpia, radioteràpia i immunoteràpia. No s’havia provat mai en aquest tipus de càncer; en canvi, hi havia hagut bons resultats en casos de melanoma.
  
• Et vas sentir tractada amb respecte i cura durant l’assaig clínic? Per què?
  
  Durant el tractament, el tracte que vaig rebre de totes les persones implicades en la meva curació va ser exquisit.
  

Foto: M. Dolors Canals

• Com va ser el seguiment mèdic que vas rebre durant l’estudi? El vas comparar amb l’atenció habitual?
  
  El seguiment, tant per part dels doctors com de les infermeres, va ser impecable. Sempre em vaig sentir molt ben informada, guiada i acompanyada en el procés. A part de l’atenció presencial, quan em va convenir, sempre hi havia algú a l’altra banda del telèfon. Encara ara, set anys després, si és necessari, sempre hi són.
  
• Et van explicar els possibles riscos i com es controlaven? Et vas sentir segura durant l’assaig?
  
  Em van dir que, vistos els resultats obtinguts fins aquell moment, pensaven que era un bon camí per tractar el tumor que tenia. Com qualsevol cosa que està en període de prova, no estava exempta de riscos, però creien que podia funcionar positivament. En el meu cas, així va ser.
  
  La sensació que vaig tenir durant el tractament era que allò que estàvem fent funcionava. El tumor anava reduint-se i, segons em deia el Dr. Nadal, que és qui m’ha acompanyat en tot moment, s’anaven complint les expectatives.

• Et van explicar què era el placebo i quina atenció rebries en qualsevol dels grups de l’estudi?
  
  No recordo que en cap moment me’n parlessin.

• Et van informar que podries retirar-te de l’estudi en qualsevol moment si ho desitjaves?
  
  Sí, em van dir que podia retirar-me de l’estudi en qualsevol moment que ho desitgés.

• Vas sentir que la teva participació va aportar algun benefici per a tu o per a altres persones?
  
  Penso que participar en un assaig clínic és un privilegi, perquè et fa sentir que ajudes en aquest fet tan important que és la investigació, tan necessària per conèixer i avançar en el tractament de les malalties.

• Et van explicar com es protegien les teves dades personals i la teva confidencialitat?
  
  Em van garantir la confidencialitat pel que fa a les dades personals; només s’utilitzen en relació amb l’assaig, mai per qüestions comercials.

• Després de la teva experiència, recomanaries participar en un assaig clínic? Per què?
  
  Sé que hi ha qui és reticent a participar en un assaig clínic. Diuen: “No vull fer de conillet d’índies”, “això només serveix per enriquir les farmacèutiques”, etc. Jo, després de la meva experiència, recomanaria a tothom a qui se li proposi que ho faci, perquè, si no és d’aquesta manera, no veig com es podria avançar en la descoberta de teràpies i medicaments que ens ajudin en aquests processos, encara que, malauradament, hi hagi qui de la salut en faci negoci. Només cal mirar enrere per veure com s’ha avançat, i és una roda que no para.

La entrada Desmuntant mites i prejudicis sobre els assaigs clínics se publicó primero en Junts contra el càncer - FECEC.

L’any 2024, a Catalunya, el càncer de pulmó va afectar 5.095 persones i 3.481 persones van morir a causa d’aquesta malaltia. Actualment, la supervivència a 5 anys se situa en el 17% en homes i en el 26% en dones, taxes encara baixes si ho comparem amb altres tipus de tumors. La detecció precoç pot fer augmentar aquests percentatges i, per tant, augmentar tant l’esperança de vida dels pacients com la seva qualitat de vida.

Què és el cribratge de càncer de pulmó i com funciona?

El cribratge consisteix a realitzar proves mèdiques a persones asimptomàtiques però amb alt risc de desenvolupar càncer de pulmó, amb l’objectiu de detectar la malaltia en fases inicials, quan és més fàcil de tractar. L’eina principal en aquests programes és la tomografia computada de baixa dosi (TCBD), una prova d’imatge tipus TAC que permet identificar nòduls pulmonars sospitosos amb una exposició mínima a radiació. Depenent del tipus de projecte, podent haver-hi proves de cribratge complementàries.

Si la prova és negativa o es troben nòduls, la persona se sotmetrà a proves de control segons la periodicitat que marqui el corresponent programa de cribratge per a cada cas. Cas que hi hagi una sospita de l’existència d’un càncer, el participant serà derivat a realitzar-se les proves necessàries per a la confirmació del diagnòstic.

PROJECTE CASSANDRA

El projecte de cribratge de càncer de pulmó CASSANDRA (Cancer Screening, Smoking Cessation and Respiratory Assessment) és un projecte pilot assistencial multicèntric de cribratge de càncer de pulmó i altres malalties vinculades al tabaquisme, que es duu a terme en centres hospitalaris del sistema de salut de l’Estat.

Aquests programes de cribratge a Catalunya va iniciar la seva fase pilot als hospitals Sant Pau, Clínic, Can Ruti, Vall d’Hebron, Hospital del Mar, Arnau de Vilanova (Lleida), Mútua Terrassa i els hospitals Joan XXIII i Sant Joan de Reus a finals de 2023. Actualment, en la fase d’expansió i integració, el programa s’ofereix a 38 hospitals de tot l’Estat, amb l’objectiu d’arribar a 50.000 cribratges durant els 5 anys del projecte, dels quals uns 20.000 es realitzaran a Catalunya. L’estat espanyol aspira a incloure el cribratge de pulmó al Servei Nacional de Salut abans del 2028, al costat dels cribratges de mama, còlon i coll d’úter.

Les persones escollides per a sotmetre’s al CASSANDRA són persones fumadores d’edats compreses entre els 50 i els 75 anys amb un índex de paquets-any igual o superior a 20 (per exemple, aquells que han fumat un paquet al dia durant 20 anys o més); i persones exfumadores d’edats compreses entre els 50 i els 75 anys amb un índex de paquets-any igual o superior a 20, i que no faci més de 15 anys que han deixat de fumar.

Els primers resultats preliminars del CASSANDRA,donats a conèixer al 58è Congrés Nacional de la Sociedad Española de Neumologia y Cirugía Torácica (SEPAR) enguany a Bilbao, mostren que s’ha permès diagnosticar un 3,2% de casos positius, és a dir, persones que tenien lesions compatibles amb un tumor pulmonar maligne. Aquests pacients han estat diagnosticats en una fase primerenca del càncer.

EL CRIBRATGE DEL SERVEI DE PNEUMOLOGIA DE LLEIDA

El Servei de Pneumologia de Lleida va iniciar el maig de 2023 el seu programa pilot de detecció precoç del càncer de pulmó, amb un protocol diferent del CASSANDRA i que ha aconseguit detectar fins a data d’avui 19 casos de càncer (el 5%), 17 d’aquests inicials (el 90%) entre els 385 pacients avaluats. La peculiaritat d’aquest programa de cribratge és que se centra molt en pacients fumadors d’alt risc, que tinguin EPOC i emfisema o un nòdul pulmonar. Aquestes xifres també es van presentar al Congrés de la SEPAR.

4 IN THE LUNG RUN

L’Institut Català de la Salut (ICO) és un dels centres participants en 4 In The Lung Run, un estudi que realitza cribratges de càncer de pulmó a 26.000 persones de 6 països europeus (Països Baixos, Alemanya, Anglaterra, França, Itàlia i Espanya).

Les persones candidates a poder participar en l’estudi de detecció precoç són aquelles que tenen un alt risc de patir càncer de pulmó, sobretot aquelles que tenen entre 60 i 79 anys, han fumat durant gran part de les seves vides (un paquet al dia durant 25 anys o dos paquets diaris durant 15 anys) o si han deixat de fumar després de 2005. Participar en l’estudi és voluntari i dura 5 anys, tot i que es pot abandonar en qualsevol moment si el participant així ho desitja.

REPTES DE FUTUR

L’existència d’aquestes diferents proves pilot posa de manifest la importància i la necessitat d’implementar  aquests tipus de programes de detecció precoç al sistema nacional de salut per la seva eficàcia a l’hora de detectar càncers de pulmó en fase molt inicial i, per tant, curables amb cirurgia i radioteràpia. Ara bé, els principals problemes que enfronten aquest tipus de programes són, d’una banda, el seu alt cost d’implementació; i de l’altra, la manca de la tecnologia i el personal necessaris per a fer les proves diagnòstiques i de confirmació del diagnòstic un cop s’ha detectat el tumor. Per aquests motius, ara per ara és fonamental dirigir només aquest tipus de proves a la població que tingui un alt risc de patir un tumor pulmonar i escollir el programa més eficient amb els recursos que hi ha disponibles.

Maite Fernández
Tècnica de Comunicació FECEC Junts contra el Càncer

La entrada Cribratge de càncer de pulmó: una urgència que salva vides se publicó primero en Junts contra el càncer - FECEC.

L’exposició passiva al fum ambiental del tabac, o bé el tabaquisme passiu, ocorre quan les persones no fumadores inhalen involuntàriament el fum produït per una altra persona que està fumant. Des de l’any 2004 tenim evidència que l’exposició passiva al fum ambiental del tabac és un factor de risc de diverses malalties, com ara el càncer de pulmó, l’infart de miocardi o la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) en adults. A més, els infants exposats al fum ambiental del tabac tenen un major risc de patir la síndrome de mort sobtada del lactant, infeccions respiratòries agudes, otitis mitjana i asma greu.

El grup de recerca de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, en col·laboració amb la Unitat de Control del Tabac de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), ha estimat que cada any aquesta exposició és responsable de 9.000 casos d’asma, 120.000 infeccions de l’oïda mitjana i 7.000 infeccions de les vies respiratòries baixes en els nens i nenes espanyols.

Llars sense fum

El tabaquisme i l’exposició al fum ambiental del tabac en la majoria dels espais públics s’ha reduït gràcies a les regulacions d’espais lliures de fum. Tanmateix, l’exposició al fum ambiental del tabac en espais privats, com ara les llars o els vehicles, continua sent freqüent i representa un desafiament important per a la salut pública. L’ocurrència de l’exposició passiva al fum ambiental del tabac a casa depèn majoritàriament de la regulació autointroduïda a la llar, és a dir, de les normes que acordin els propis habitants de la llar.

En la recerca sobre l’exposició al fum ambiental del tabac a les llars, distingim entre els tipus de llars següents:

• Llars sense regulació sobre el tabaquisme, és a dir, aquelles que no tenen cap norma i permeten fumar dins de la llar;
• Llars amb regulació parcial, on es permet fumar en certes ocasions (per exemple, durant les festes d’aniversari o visites d’amics) o en espais concrets (cuina, sala d’estar, balcó, etc.);
• Llars sense fum, on no es permet fumar.

A Espanya, gairebé la meitat (46%) de les llars amb fumadors permeten fumar dins de la llar sense imposar cap limitació, i només en un 13% no es permet fumar en cap moment. Les dades constaten la necessitat de promoure llars sense fum que contribueixin a millorar la salut tant dels infants com dels adults.

Per què és important crear llars sense fum?

Evidentment, les normes que triïn els membres de la llar sobre el tabaquisme al seu domicili definiran el nivell d’exposició passiva al fum ambiental del tabac de les persones no fumadores. Així, els infants exposats al fum ambiental del tabac dels adults poden obtenir un benefici important i disminuir el risc de desenvolupar malalties relacionades amb aquesta exposició.

A banda de l’exposició passiva, cal destacar que estudis recents confirmen l’existència de l’exposició residual al tabac:

El fum residual és el fum que s’allibera d’una cigarreta i els compostos del qual es dipositen en diverses superfícies, com ara mobles, cortines o moquetes, i poden romandre-hi durant setmanes o fins i tot tornar a alliberar-se a l’aire. L’evidència sobre els efectes del fum residual en la salut és limitada, però els estudis confirmen l’existència de components nocius en el fum residual del tabac.

A més, la promoció de llars sense fum té altres beneficis, com ara:

• reduir el nombre de cigarretes que es fumen diàriament i motivar l’abandonament de l’hàbit de fumar per part dels fumadors;
• prevenir la recaiguda en el consum de tabac de les persones que han deixat de fumar;
• promoure una actitud positiva envers els espais sense fum ambiental de tabac entre els joves, i
• disminuir la probabilitat que infants i adolescents experimentin o comencin a fumar.

Per tant, la promoció de les llars sense fum és una de les prioritats en l’agenda de salut pública i prevenció del tabaquisme al nostre país.

Olena Tigova
Unitat de Control del Tabac, Institut Català d’Oncologia
Grup de Recerca en Control del Tabac, Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)
CIBER de Malalties Respiratòries (CIBERES)

La entrada La importància de les llars sense fum de tabac se publicó primero en Junts contra el càncer - FECEC.

El cáncer colorrectal es el tumor más frecuente en España y Cataluña y el tercero a nivel mundial. Se estima que para este 2024, se diagnostiquen aproximadamente 44.573 nuevos casos en España, con una mortalidad cercana al 40% en estadios avanzados. A nivel nacional, representa la segunda causa de muerte por cáncer. Factores como la edad, el sedentarismo, la dieta baja en fibra y alta en carnes rojas, el tabaquismo y el consumo de alcohol aumentan el riesgo de desarrollar la enfermedad. El cribado mediante sangre oculta en heces que se realiza a nivel nacional a hombres y mujeres entre 50 y 69 años ha permitido detectar mediante colonoscopia lesiones premalignas y tumores en estadios iniciales, mejorando la supervivencia.

El diagnóstico se basa en técnicas como la colonoscopia, la biopsia y la tomografía computerizada. Técnicas adicionales como la resonancia magnética o la tomografía por emisión de positrones pueden ser de ayuda en determinados casos.

El tratamiento quirúrgico es el pilar en estadios tempranos, con técnicas más avanzadas como la laparoscopia y la cirugía robótica, que reducen la morbilidad postoperatoria. Pero también pacientes seleccionados con enfermedad metastásica pueden beneficiarse de cirugías en algunas ocasiones. Otras técnicas como la radioterapia, la radiocirugía, las técnicas de ablación como la radiofrecuencia o la microablación y la radioterapia esteroatáxica son tratamientos locales que se pueden usar en el tratamiento del cáncer colorrectal. 

Los tratamientos sistémicos del cáncer colorrectal metastásico han evolucionado mucho en las últimas dos décadas, permitiendo añadir a la quimioterapia convencional opciones de terapias dirigidas basadas en alteraciones moleculares específicas.

Actualmente, el análisis de biomarcadores mediante secuenciación genética u otras técnicas, permite seleccionar estrategias terapéuticas más eficaces y personalizadas. Entre estos biomarcadores se encuentran los genes KRAS, NRAS y BRAF, la inestabilidad de microsatélites y la amplificación de HER2, entre otros. A medida que avanzan las técnicas de secuenciación genética, se descubren nuevas mutaciones y dianas terapéuticas que pueden influir en la evolución de la enfermedad. La identificación de estos subgrupos moleculares ha permitido a los pacientes acceder a tratamientos que antes no se contemplaban en la oncología colorrectal. Los anticuerpos monoclonales, anticuerpos biespecíficos, la inmunoterapia, nuevos fármacos orales y pequeñas moléculas son tratamientos que poco a poco se van añadiendo al repertorio de tratamientos del cáncer colorrectal, permitiendo tratamientos personalizados basados combinaciones con quimioterapia, inmunoterapia y otros tratamientos como la cirugía, las técnicas de ablación o la radioterapia. La valoración centrada en el paciente tiene en cuenta múltiples factores, como son el perfil molecular del tumor, las características particulares de la enfermedad, las comorbilidades y características del paciente, así como sus voluntades, etc. Esto permite realizar un plan terapéutico personalizado para el paciente.

Al margen del desarrollo de nuevos tratamientos, se van perfeccionando técnicas ya conocidas como son las técnicas quirúrgicas y ablativas. En este contexto, merece la pena destacar una opción muy interesante que está en fase de investigación, pero de la cual tenemos ya resultados muy prometedores, es la opción del trasplante hepático en pacientes con metástasis irresecables únicamente a nivel del hígado. Pese que esta opción se podrá ofrecer probablemente a pacientes muy seleccionados y en escasas ocasiones, el trasplante hepático podría suponer una opción que podría cambiar radicalmente su pronóstico.

La biopsia líquida es una técnica novedosa que se está consolidando como una herramienta clave en oncología. La detección de ADN tumoral circulante (ctDNA) permite identificar mutaciones en tiempo real en sangre, lo que nos permite conocer mejor como responde el tumor a los diferentes tratamientos y qué mecanismos de resistencia adquiere ante la presión de estos fármacos. La implementación de estas técnicas permitirá optimizar la selección de tratamientos y reducir la necesidad de biopsias invasivas a los pacientes.

De esta manera, el uso de las nuevas tecnologías, así como de la inteligencia artificial, están permitiendo acelerar enormemente los procesos necesarios para avanzar en la investigación relacionada con el cáncer colorrectal. Sin embargo, estos avances no podrían existir si no fuera por todos los pacientes que han apostado por participar en ensayos clínicos u otros proyectos de investigación, prestando su tiempo, su experiencia, así como sus muestras biológicas para poder, entre todos, entender mejor está enfermedad y poder crear estrategias para combatirla.

Participar en un ensayo clínico puede traer múltiples beneficios, como recibir tratamientos de vanguardia y contribuir al avance de la ciencia para futuras generaciones de pacientes. Además, los ensayos clínicos permiten identificar qué terapias funcionan mejor y en qué pacientes, lo que ayuda a perfeccionar la medicina personalizada y mejorar la calidad de vida de quienes padecen la enfermedad, así como de sus cuidadores o entorno más estrecho.

Los pacientes interesados en participar en un ensayo clínico deben hablar con su oncólogo para conocer qué opciones están disponibles y si cumplen con los criterios de inclusión. Cada estudio tiene protocolos específicos, pero todos están diseñados para garantizar la seguridad y el bienestar de los participantes mientras se investiga la eficacia de nuevas estrategias terapéuticas.

Otros proyectos de investigación podrían no tener una repercusión tan directa sobre el paciente, pero nos permiten aprender sobre su enfermedad y esto es el motor que nos permite seguir avanzando en ciencia.  Esto se conoce como investigación traslacional, porque resulta del esfuerzo conjunto entre pacientes e investigadores de diferentes áreas, que tienen como objetivo entender la enfermedad desgranando su origen, sus causas y su evolución, para prevenir y tratar cada tumor de forma específica.

El cáncer colorrectal está experimentando una transformación sin precedentes gracias a la medicina de precisión, la inmunoterapia y la inteligencia artificial, pero sobre todo gracias a pacientes comprometidos y a una comunidad científica inquieta. Con el compromiso de tener al paciente siempre en el centro de nuestro trabajo, se está integrando cada vez más su voz en todos los procesos relacionados con su tratamiento y con la investigación. Pacientes expertos, asociaciones de pacientes y organizaciones médicas se involucran a diario para asegurar los mejores intereses para el paciente. 

A medida que la investigación avanza, la esperanza de convertir esta enfermedad en una condición manejable y, en algunos casos, curable, se vuelve cada vez más real. El trabajo conjunto entre múltiples especialistas e investigadores, así como la implementación de nuevos biomarcadores, terapias dirigidas y estrategias inmunológicas, permite cada vez estar más cerca de un tratamiento verdaderamente personalizado que permita mejorar la calidad de vida y la supervivencia de los pacientes con cáncer colorrectal.

Dra. Elena Élez
Oncóloga médica del Hospital Universitari Vall d’Hebron y Jefa del Grupo de Cáncer Colorrectal del Vall d’Hebron Instituto de Oncología (VHIO)

Dra. Marta Rodríguez
Oncóloga médica del Grupo de Cáncer Colorrectal del Vall d’Hebron Instituto de Oncología (VHIO)

Referencias:

• Las cifras del Cáncer en España 2025, Sociedad Española de Oncología Médica.
• A. Cervantes, et al. Metastatic colorectal cancer: ESMO Clinical Practice Guideline for diagnosis, treatment and follow-up. Ann Oncol. 2023.
• Salva de Torres C, et al. Current and Emerging Treatment Paradigms in Colorectal Cancer: Integrating Hallmarks of Cancer. Int J Mol Sci. 2024.

La entrada Cáncer Colorrectal: innovaciones terapéuticas y el futuro del tratamiento se publicó primero en Junts contra el càncer - FECEC.

Les manicures de llarga durada o esmaltats semipermanents s’han popularitzat en els últims anys gràcies a la seva gran resistència i al seu aspecte intacte durant setmanes.

La manicura semipermanent utilitza làmpades que emeten llum UVA (ultraviolada A) o LED (light emitting diode) per assecar i endurir el gel que s’aplica a les ungles.

Recentment s’ha publicat un estudi que alerta sobre l’ús d’aquestes làmpades, principalment aquelles que emeten llum UVA. En concret, l’estudi mostra una possible associació entre el seu ús i el risc de desenvolupar càncer de pell.

Al final del post t’expliquem com protegir-te.

Els efectes de les làmpades UVA sobre la pell

Són ben coneguts els riscos de l’acumulació de radiació ultraviolada a la pell.

Sabem que l’aparició de taques, arrugues i diferents tipus de càncer de pell estan relacionats amb l’exposició a la radiació ultraviolada i amb els seus efectes mutagènics sobre el material genètic de les cèl·lules de la pell.

Les làmpades UVA, especialment les de bronzejat, s’inclouen en la categoria 1 de carcinògens de l’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC, per les seves sigles en anglès).

“Els agents inclosos en la categoria 1 es consideren cancerígens per als humans. Aquesta categoria només s’utilitza quan existeix prou evidència científica que demostra la seva carcinogenicitat en humans.”

Làmpades UVA i manicures semipermanents

Els esmaltats semipermanents requereixen l’aplicació a les ungles d’un gel especial (format per oligòmers). Després d’exposar el gel a la radiació UVA, s’endurix (es transforma en polímers) i adquireix l’acabat característic.

Actualment no existeix cap regulació sobre la comercialització d’aquestes làmpades utilitzades en salons de bellesa.

Algunes d’aquestes làmpades són LED i també emeten llum UVA, tot i que els riscos dependran del model utilitzat en cada cas.

El que diuen els estudis sobre la manicura semipermanent

El 2014 es va publicar un estudi sobre les manicures semipermanents i les làmpades de llum UVA que concloïa que probablement la baixa dosi de UVA rebuda pels usuaris d’aquestes làmpades podria ser insuficient per produir càncer de pell.

Tot i així, suggerien l’ús de filtre solar davant la radiació UVA per minimitzar els riscos.

No obstant això, actualment no existeixen estudis in vivo que avaluïn la quantitat d’exposició necessària per desenvolupar càncer de pell. A la pràctica, se sap que com més exposició, més risc, igual com passa amb les cabines de bronzejat tradicionals.

Quines mesures podem adoptar?

Atès que sabem que les làmpades utilitzades en els esmaltats semipermanents emeten llum UVA, també es consideren mesures preventives eficaces:

• Fotoprotector solar que inclogui cobertura davant la radiació UVA per minimitzar els riscos associats al seu ús
• Guants amb cobertura UPF (ultraviolet protection factor) que protegeixin el dors de les mans i els dits, deixant al descobert només les ungles.

Aquestes recomanacions per part del Grup Espanyol de Fotobiologia es deuen als resultats dels estudis sobre l’ús de làmpades UVA i als danys que l’esmaltat i la manipulació de les ungles ocasionen als/les usuaris/es d’aquesta tècnica.

Sara Gómez Armayones
Dermatologia
Hospital Clínic de Barcelona

La entrada Làmpades de manicura i càncer de pell se publicó primero en Junts contra el càncer - FECEC.

En els darrers anys, la inversió en recerca i nous tractaments han reduït les taxes de mortalitat, millorant notablement la supervivència i cronificació de la malaltia (actualment, a Espanya, la mitjana de supervivència als 5 anys de tots els tipus de càncer és del 55,3% en homes i del 61,7% en dones). Aquest canvi de paradigma implica que moltes persones diagnosticades de càncer en edat laboral tindran una vida laboral activa després del càncer. Aquestes persones, però, tenen avui en dia un risc 4 vegades superior de quedar-se a l’atur que les persones que no han passat per un procés oncològic. Així mateix, la durada de la baixa laboral, de 12 mesos amb 6 de pròrroga, no coincideix amb la recuperació total després del càncer, sobretot pel que fa a les seqüeles a curt i mig termini, tant emocionals com físiques.

Per tot això, en 2022, va publicar el 1r Baròmetre Càncer i Treball a Catalunya, el qual va copsar l’opinió de les persones treballadores respecte a la gestió dels casos de càncer detectats dins d’una organització. Enguany, juntament amb els resultats del 2n Baròmetre a Catalunya, també s’han publicat els del 1r Baròmetre Càncer i Treball a Espanya.

En les dades recollides en 2024 s’ha preguntat, per primer cop, sobre el retorn progressiu a la feina després del càncer. A l’Estat, el 45% de les persones diagnosticades de càncer no ha fet un retorn progressiu al seu lloc de feina un cop finalitzat el seu tractament tot i que al 52% els hagués agradat poder fer-lo. Aquells que han fet un retorn progressiu ho consideren positiu. Així, doncs, queda demostrat que aquest retorn progressiu és positiu per conciliar la recuperació del pacient oncològic amb el retorn al seu lloc de feina.

La importància de la feina per a les persones diagnosticades

Treballar és un fet rellevant per a les persones diagnosticades de càncer. De fet, el 67% afirma que treballar és important i que la feina és un dels aspectes que dona sentit a la seva vida. Aquest percentatge és 12 punts superior respecte a les persones no diagnosticades que opinen sobre aquesta mateixa qüestió.

Quant a la reincorporació laboral després del càncer, el 66% afirma que va tornar al seu lloc de treball i un  11% va canviar de tipus feina per motius de salut. Cal dir, però, que en la immensa majoria de casos es van haver de fer canvis com ara combinar la feina presencial amb la telemàtica, adaptar físicament l’espai de treball, amb una reducció d’horari, etc. 

La importància del suport per part de les empreses

Una altra de les dades rellevants en l’estudi estatal mostren que el 64% de les persones treballadores enquestades opina que l’empresa ha d’adoptar un protocol per gestionar l’impacte del càncer a la feina. A més, el 76% demana que les organitzacions s’impliquin més en la divulgació del càncer en l’entorn laboral.

Pel que fa al suport en l’àmbit laboral, les persones diagnosticades de càncer perceben que aquest recau principalment en els companys i companyes, i en el cap immediat. En aquest sentit, el 48% dels enquestats afirma que l’empresa no ha buscat un substitut per a la persona amb càncer durant la seva baixa laboral i el 31% opina que l’empresa no dona suport suficient a les persones treballadores que pateixen la malaltia.

El càncer segueix sent un estigma a la feina

Una altra dada destacada en el Baròmetre és que el 35% de les persones treballadores enquestades dubta que les persones amb càncer tinguin les mateixes oportunitats de creixement professional que la resta. El 66% dels treballadors que a dia d’avui tenen càncer se sent vulnerable en el seu lloc de feina.

Malgrat no tenir-ne l’obligació, les persones treballadores fan saber majoritàriament al seu entorn laboral que han estat diagnosticades de càncer i el 12% dels afectats no comunica que pateix la malaltia. La tendència, però, és que cada vegada s’expliqui més. De les persones treballadores que comparteix el diagnòstic a la feina, el 12% opina que el tracte rebut és més distant per part de l’entorn laboral.

Recomanacions de la FECEC per a la millora de la protecció sociolaboral de les persones amb càncer

Amb les dades d’aquests baròmetres, la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC) considera necessari que s’impulsi una reforma legislativa que garanteixi una millor protecció sociolaboral de les persones amb càncer. Aquesta norma, com a mínim, ha de garantir un retorn progressiu a la feina durant un període de temps prolongat, perquè les persones treballadores puguin recuperar-se completament de les seqüeles físiques i emocionals a curt termini dels tractaments. La FECEC també demana que s’inclogui mesures fiscals i econòmiques per a ajudar a les petites i mitjanes empreses en la implementació d’aquesta.

Amb la legislació actual, la  FECEC proposa que la reincorporació progressiva es reculli en el marc dels convenis col·lectius, fet que ajudaria a que més empreses puguin incorporar aquesta mesura.

I finalment , una demanda clara que recull el Baròmetre és la importància que les empreses desenvolupin protocols de gestió per acompanyar els treballadors afectats i minimitzar l’impacte en la resta de l’organització. Aquesta eina hauria d’ajudar a millorar la divulgació i informació sobre la malaltia a l’entorn.

Estudi de la Comissió Europea sobre el manteniment i retorn a la feina de les persones amb càncer

Aquest mes d’octubre, la Comissió Europea ha publicat  l’”Estudi sobre el manteniment de la feina i la reincorporació al treball de pacients i supervivents de càncer” dins del Pla Europeu de Lluita contra el Càncer (Europe’s Beating Cancer Plan). Aquest estudi vol conèixer el diagnòstic del retorn a la feina de les persones que han superat o cronificat un càncer a tots els països europeus. L’informe, elaborat per la consultoria Ecorys, examina, doncs, mesures en els Estats membres de la UE i en els Estats de l’AELC de l’EEE (Islàndia, Liechtenstein, Noruega) que donen suport als supervivents de càncer per continuar treballant o reincorporar-se. La FECEC Junts contra el Càncer ha participat en els focus group que s’han organitzat.

L’estudi remarca que no existeixen marcs legislatius nacionals per al manteniment de l’ocupació o la reintegració específicament dirigida a pacients i supervivents de càncer en tots els Estats membres de la UE i de l’ EEE/AELC. A més, que poques polítiques nacionals es dirigeixen específicament a supervivents de càncer; la legislació més rellevant se centra en les persones amb discapacitat o malalties cròniques. Així mateix, destaca els reptes clau per als supervivents de càncer (problemes de salut física i mental, complicacions derivades de la malaltia, manca de suport a la reinserció laboral, estigma, poca divulgació de la malaltia…), i exposa exemples de bones pràctiques i accions futures a abordar.

Entre aquestes bones pràctiques, es destaquen dues a l’Estat espanyol: a Andalusia (Protocol andalús de col·laboració per a l’orientació professional entre el Servicio Andaluz de Empleo i l’AECC) i a Madrid (Protocol de reincorporació al lloc de treball després d’una baixa laboral de llarga durada en PIMES).

En l’apartat «Intervencions polítiques actuals en els àmbits de la salut pública, la feina i la protecció social sobre el manteniment de la feina i la reincorporació al treball dels pacients i supervivents de càncer», s’inclou el 1r Baròmetre Càncer i Treball a Catalunya com una eina per impulsar actuacions de  polítiques futures.

Maite Fernández
Tècnica de Comunicació de la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC)

La entrada 1er Baròmetre Càncer i Treball a Espanya 2024: estat actual, reptes i necessitats de les persones amb càncer en el seu entorn laboral se publicó primero en Junts contra el càncer - FECEC.

Primer de tot, hem d’explicar quins efectes produeix el sol en la nostra pell i per què és important protegir els infants de les radiacions solars.

Què són els raigs UVA i UVB i què provoquen a la pell?

El sol emet diferents tipus de radiació, la UVA, UVB i UVC. Mentre que aquesta darrera no traspassa la capa d’ozó, els raigs UVA i UVB sí. Els UVA són els raigs solars responsables de l’envelliment de la pell, l’aparició de taques i arrugues. Pel que fa als ragis UVB, aquests són els responsables de les cremades solars i l’envermelliment.

Totes dues radiacions estan relacionades amb el càncer de pell i, tot i que aquest tipus de càncer és molt infreqüent en nens, és molt important protegir-los des de ben petits ja que la pell té memòria. És a dir: els efectes negatius d’una incorrecta exposició solar s’acumulen, augmentant el risc que de grans puguem patir un melanoma o un carcinoma de pell.

A més, la pell dels infants és molt més sensible que la dels adults, cosa que els fa més sensibles al sol, degut a que la seva pell és més fina; a que tenen una major superfície corporal respecte al seu pes; a la presència de menys melanòcits (les cèl·lules que donen color a la pell i la protegeixen); a una major facilitat per deshidratar-se i a un sistema immunològic encara no totalment desenvolupat.

Com exposem correctament els nens i nenes al sol?

Coneixent com és la pell infantil i com els efectes d’una incorrecta exposició solar els pot afectar més que a les persones adultes, és important seguir aquestes recomanacions:

• No exposar a les radiacions solars als infants menors de 6 mesos: cal evitar que els nadons acabats de néixer i fins als 6 mesos d’edat rebin el sol directament o vagin a la platja, ni sota el para-sol. Cas que l’infant hagi nascut a l’estiu, els passejos han de ser a primera hora del matí o a última hora, evitant les hores centrals del dia i busqueu l’ombra sempre que sigui possible. També és recomanable consultar l’índex UVI (índex de radiació ultraviolada) del dia, cosa que es pot fer amb l’app del temps del mòbil.
  
• No aplicar crema solar als infants menors de 6 mesos: les particularitats de la seva pell, fina i sensible, fa que sigui més permeable als productes, augmentant el risc que pateixin efectes secundaris. Si no els exposem al sol, no caldrà aplicar-los cap tipus de protector solar. Cas que en un moment puntual no es pugui evitar l’exposició solar i s’hagi d’aplicar algun tipus de crema als nadons, cal optar per protectors solars amb filtres minerals (físics, inorgànics).

• Limitar l’exposició al sol dels infants menors de 3 anys: en exposar els infants menors de 3 anys al sol, cal evitar les hores centrals del dia (de 10 a 16 hores) i fer ús de roba adequada (lleugera, de cotó), barret d’ala ampla i ulleres de sol. El protector solar ha de ser amb filtres físics (els protectors amb filtres químics es poden usar a partir dels 3 anys), amb un factor de protecció solar (FPS) superior o igual a 30 (millor 50+), que protegeixi front UVA i UVB, que sigui el més resistent possible a l’aigua, suor i frec (l’assecat enèrgic amb una tovallola pot eliminar fins a un 85% de producte). S’ha d’aplicar generosament abans de l’exposició solar sobre la pell seca i reaplicar cada 2 hores o després de suar, banyar-se o assecar-se amb una tovallola. Insistir en zones de fàcil oblit com les orelles, peus, vores del vestit de bany, zona interna de cuixes i braços i llavis. Si hi ha cicatrius, s’han de protegir-se amb especial atenció.

Imatge: No és recomanable exposar al sol els nadons menors de 6 mesos.

Què significa el FPS dels envasos de crema solar?

El FPS (o SPF en les seves sigles en anglès) ens indica el temps que podem estar exposats al sol sense risc de cremar-nos i es calcula amb una fórmula que consisteix en un quocient entre el temps d’exposició als raigs ultraviolats requerit per a produir un enrogiment en la pell usant un protector solar i sense ell. Es mesura assumint que s’aplica una quantitat de protector solar de 2mg/cm² (en la pràctica se sol aplicar un 20-50% de la quantitat recomanable). Com més elevat sigui el FPS més temps de protecció presenta, encara que aquesta relació no és lineal i arriba un moment en què per molt que s’augmenti el FPS, la protecció solar augmenta molt poc.

Per exemple, si una persona pot exposar-se al sol 10 minuts sense enrogiment, un FPS de 15 utilitzat adequadament li protegirà del sol durant 150 minuts (10×15=150 minuts).

Quina és la caducitat del meu fotoprotector solar?

És important conèixer la data de caducitat del fotoprotector que estem aplicant: si el protector solar està sense obrir, serveix fins a la data de caducitat que indiqui l’envàs. Si ja utilitzem el protector solar el passat estiu, enguany no ens servirà. Cal consultar el PAO (Period After Opening), que indica quan caduca el producte un cop obert. Normalment solen caducar als 12 mesos i ho veurem indicat en l’envàs amb el següent símbol.

Imatge: period after opening (6 mesos i 12 mesos)

I per finalitzar, cal recordar que s’ha de fer ús de la protecció solar tots els dies de l’any, sense importar l’estació, i, especialment, si realitzem activitats a l’aire lliure o aquàtiques i fins i tot si el dia està ennuvolat. Hem de tenir en compte l’efecte multiplicador de superfícies reflectants, com la neu, la sorra o l’aigua.

Dra. Anna Estapé
Pediatra

La entrada Com protegir del sol els infants i nadons se publicó primero en Junts contra el càncer - FECEC.

La sentència del TJUE de 2024, analitza dues qüestions:

• La consideració de persona amb discapacitat que se’l reconeix al treballador declarat en incapacitat permanent total. A aquest efecte, la Directiva 2000/78/CE, sobre la igualtat de tracte en l’ocupació i l’ocupació que consagra el principi general de no discriminació, inclou dins del concepte de discriminació per raó de discapacitat, totes les formes de discriminació, entre elles, la denegació d’ajustaments raonables.

• La consideració de l’acomiadament com qualsevol forma d’extinció del contracte no desitjada pel treballador i, en conseqüència, sense el seu consentiment. Per això, el fet que la normativa espanyola confereixi a l’empresari el dret a resoldre el contracte en el cas de reconeixement al treballador d’una incapacitat permanent total, no significa que el treballador del seu consentiment a l’extinció, constituint, per tant, un acomiadament.

I a la llum de la referida Directiva 2000/78/CE, el TJUE conclou:

• Que és contrari a la normativa europea que un treballador amb discapacitat estigui obligat a suportar el risc de perdre la seva ocupació per a poder gaudir d’una prestació de seguretat social. I això, perquè s’ha de salvaguardar i promoure l’exercici del dret al treball i el manteniment de l’ocupació, fins i tot per a les persones que adquireixin una discapacitat durant l’ocupació.
  
• Que no és conforme al Dret de la UE el contingut del ET art. 49.1.e, que habilita l’extinció del contracte d’un treballador en situació d’incapacitat permanent, sense que l’empresari estigui obligat, amb caràcter previ, a realitzar una sèrie d’ajustaments raonables per a permetre al treballador conservar el seu ús, ni a demostrar que tals ajustaments suposarien una càrrega excessiva (tenint en compte costos financers, volum de negocis, recursos financers o disponibilitat de subvencions o ajudes públiques). En aquest sentit, un canvi de lloc de treball pot considerar-se una mesura raonable.

Fins a l’aprovació d’aquesta reforma, la normativa vigent permetia a les empreses extingir automàticament la relació laboral amb els treballadors que eren declarats en situació d’incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa.

Aquesta extinció automàtica es justificava sota l’argument que el treballador no podia continuar exercint la seva funció habitual.

No obstant això, aquesta pràctica ha estat criticada per organitzacions de drets de les persones amb discapacitat, com el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), que la consideraven discriminatòria i contrària als principis d’inclusió i no discriminació.

El principal objectiu d’aquesta reforma és alinear el marc laboral espanyol amb els mandats de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, que promou el dret a l’ocupació i l’ocupació per a totes les persones, independentment de la seva situació de salut.
La mesura busca corregir la discriminació i garantir que la definició d’una persona amb discapacitat no porti amb si l’extinció automàtica de la seva relació laboral.

La reforma implica la modificació de l’article 49 de l’Estatut dels Treballadors, eliminant la possibilitat de l’extinció automàtica per incapacitat permanent. En lloc d’això, s’estableix que serà el propi treballador qui decideixi si desitja continuar en el seu lloc de treball o no.

Si el treballador decideix continuar, les empreses estaran obligades a realitzar les adaptacions necessàries en el lloc de treball. Aquestes adaptacions han de ser raonables, necessàries i adequades perquè el treballador pugui exercir la seva funció en la mesura de les seves capacitats.

En cas que no sigui possible adaptar el lloc original, l’empresa haurà d’oferir al treballador altre lloc de treball vacant i disponible que sigui conforme amb el seu perfil professional i compatible amb la seva nova situació.

La norma, que encara està en fase de projecte de Llei, estableix un termini de sis mesos perquè les empreses facin els canvis necessaris en els casos d’invalidesa permanent i els seus diferents graus. Aquest període permetrà a les empreses adaptar les seves estructures i processos per a complir amb la nova normativa.

Què suposarà aquesta reforma per als treballadors:

• Drets i protecció: Aquesta reforma enforteix els drets dels treballadors amb discapacitat, garantint que la seva relació laboral no s’extingeixi automàticament a causa d’una incapacitat permanent. Ara, els treballadors tenen l’opció de decidir si desitgen continuar treballant, la qual cosa ofereix una major seguretat laboral i emocional.
• Adaptacions raonables: L’obligació de les empreses d’adaptar els llocs de treball també assegura que els treballadors puguin continuar exercint les seves funcions en un entorn adequat a les seves necessitats. Això no sols millora la inclusió, sinó que també fomenta un ambient de treball més divers i equitatiu.
• Canvi de lloc: En els casos on no sigui possible adaptar el lloc de treball original, l’opció de canviar a un altre lloc vacant i adequat permet que els treballadors continuïn la seva vida laboral en un rol que s’ajusti millor a les seves capacitats actuals.

Què suposarà aquesta reforma per als empresaris:

• Obligacions addicionals: Els empresaris hauran d’assumir noves responsabilitats per a adaptar els llocs de treball o reubicar als empleats amb incapacitat permanent. Això implica avaluar les necessitats d’adaptació i realitzar els ajustaments necessaris, la qual cosa pot incloure modificacions en les instal·lacions, canvis en les funcions del lloc o fins i tot formació addicional per al treballador.
  
• Impacte en la gestió de recursos humans: La implementació d’aquesta reforma requerirà que les empreses revisin i, possiblement, ajusten les seves polítiques i procediments de gestió de recursos humans. Les empreses hauran de desenvolupar plans per a identificar i gestionar les adaptacions necessàries i assegurar que es compleixin els terminis establerts per la normativa.
  
• Beneficis a llarg termini: Encara que l’adaptació dels llocs de treball pot implicar costos inicials, a llarg termini, la inclusió de treballadors amb discapacitat pot portar beneficis significatius. La diversitat i la inclusió poden millorar la moral del personal, reduir la rotació d’empleats i augmentar la productivitat.

Quin serà el procediment per a sol·licitar l’adaptació:

• Comunicació amb l’empresa: El primer pas per a un treballador que desitgi continuar en el seu lloc després de ser declarat en situació d’incapacitat permanent és comunicar la seva decisió a l’empresa. Aquesta comunicació ha de ser formal i pot anar acompanyada d’una proposta d’adaptacions necessàries.
  
• Avaluació de necessitats: L’empresa ha de realitzar una avaluació exhaustiva de les necessitats del treballador i determinar les adaptacions raonables que poden implementar-se. Aquesta avaluació pot requerir la consulta amb especialistes en ergonomia, salut laboral i accessibilitat.
  
• Implementació d’adaptacions: Una vegada determinades les adaptacions necessàries, l’empresa ha d’implementar-les en el menor temps possible. Això pot incloure modificacions físiques en el lloc de treball, ajustaments en les tasques laborals o la provisió de tecnologia assistencial.
  
• Seguiment i ajustaments: És crucial que l’empresa realitzi un seguiment continu per a assegurar que les adaptacions implementades són efectives i que el treballador pot exercir les seves funcions adequadament. Si és necessari, s’han de realitzar ajustaments addicionals per a millorar les condicions laborals.

En conclusió, l’eliminació de l’acomiadament automàtic per incapacitat permanent és una reforma significativa que reforça els drets laborals de les persones amb discapacitat a Espanya. Aquesta mesura no sols promou la inclusió i la igualtat en el lloc de treball, sinó que també alinea la legislació espanyola amb els estàndards internacionals de drets humans. I, encara que la Llei no hagi estat encara aprovada, ja es pot aplicar des de la sentència del TJUE.

Lorenzo Pérez Menéndez
President Fidelitis

La entrada El Govern es fa ressò del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i elimina l’extinció de la relació laboral per Incapacitat Permanent total se publicó primero en Junts contra el càncer - FECEC.

En els últims anys han triomfat en les llistes de vendes diferents llibres que proposaven dietes o hàbits alimentaris com a teràpies anticàncer. També abunda la informació falsa, sobretot en internet, d’aliments que són més efectius que la quimioteràpia per a combatre el càncer. Fins i tot hem vist a periodistes dient en horari de màxima audiència que fer olor llimones cura el càncer.

Deixem les coses clares. És mentida.

Darrere de molts d’aquests missatges s’amaga la ignorància o el propi interès econòmic a vendre determinat producte, ja sigui el propi aliment, un curs en línia o llibres. I el més feridor, és que molts dels quals promocionen aquests missatges, i que es presenten a si mateixos com a supervivents d’un càncer, no van utilitzar els remeis que proposen, sinó que es van tractar pels mètodes convencionals com la cirurgia o la quimioteràpia, que al cap i a l’últim són els més efectius.

Això és una cosa nova?

Aquests mites ni tan sols són nous. Fa ja més de 30 anys Gerson proposava els dejunis extrems com a manera de curar el càncer, amb el que aconseguia que la gent es morís abans per desnutrició que pel propi càncer. El seu llibre encara es ven. Andreas Moritz deia que el càncer no és una malaltia, sinó un mecanisme de resposta i recomanava dietes vegetarianes com a única teràpia. Va morir als 58 anys, presumiblement de càncer. La seva família mai va fer pública la causa.

Actualment, a Espanya també es venen llibres de dietes anticàncer, i hi ha altres mites per exemple que el Kalanchoe (una planta que no està autoritzada com a aliment i que és bastant tòxica) cura el càncer. A pesar que des del punt de vista científic no tenen cap base, aquests mites estan molt assentats.

Fa poc una coneguda m’assegurava que un amic seu s’havia curat el càncer menjant guanàbana. Li vaig preguntar si havia fet alguna cosa més a part de gastar-se una pasta en fruites exòtiques. Sí, operar-se i tres rondes de quimioteràpia. I no t’has parat a pensar que igual va ser l’oncòleg i el cirurgià el que et va curar el càncer i no la web que li va recomanar menjar guanàbana?

El rol de la dieta en la prevenció del càncer

La dieta no cura el càncer. Però, té algun rol en la prevenció?

Tampoc ajuda a eliminar aquests missatges que semblin científics donant missatges confusos sobre les causes del càncer i barrejant dades certes, amb mitges veritats o mentides, com per exemple, dir que la gran majoria de càncers en l’actualitat són per culpa de l’alimentació. Això és obrir la porta a les dietes anticàncer.

És cert que determinats patrons de dieta, poden tenir un efecte preventiu en determinats tipus de càncer, per exemple:

• un consum elevat de cereals integrals, llegums, fruites i verdures,
• un baix consum de carn i de begudes alcohòliques,
• i un baix consum d’aliments d’alta densitat calòrica (rics en sucre o grassa) i de begudes ensucrades

L’obesitat també pot ser un factor de risc en més de deu tipus de càncer.

No obstant això, no existeixen aliments aïllats que serveixin per a prevenir o curar el càncer.

Deixem el missatge clar i evitarem confusions:

Pots adoptar uns certs estils de vida, incloent-hi la dieta, que t’ajudin a prevenir el càncer. Però no existeixen els aliments anticàncer.

José Miguel Mulet
Universitat Politècnica de València

La entrada No existeixen aliments anticàncer se publicó primero en Junts contra el càncer - FECEC.